Capvespre de conte

Un relat de: Lavínia
Si volien escoltar un conte després de sopar, les dues úniques condicions de l’àvia als tres néts, l’Adrià de nou anys, en Nil de sis i la Jana de tres, eren que tots tres havien d’anar en pijama i l’habitació havia d’estar a les fosques.
A dos quart de nou d’aquest capvespre de tardor era ja fosc. El fanal que il·luminava el carrer, i que era el més proper a l’estança on eren tots quatre, tenia el llum apagat i si miraves el cel a través dels vidres dels finestral, s’apercebien uns punts il·luminats amb força.
Asseguts al sofà, l’àvia tenia a la Jana a la falda i els dos nens un a cada costat.
─...I la padrina de la princesa, que era amiga de la reina i a més era una fada...─deia l’àvia
─Una fada amb una vadeta i una atella, àvia? ─preguntà la Jana.
─Calla! I deixa que l’expliqui..─ li va etzibar l’Adrià
─Això, això, deixa...─ va refutar en Nil
─Nois! Deixeu-la estar vosaltres!─I agafant la maneta de la Jana─: Sí, bonica, però aquell dia no duia al vareta amb l’estrella perquè ningú havia de saber que era una fada!
─Pe’què? ─Contestà la petita fent gest d’estranyesa
─Doncs, perquè sí, Jana─ li contestà l’Adrià
─Clar, clar, ─digué en Nil.
─No. No és això... No ho havia de saber ningú perquè la padrina tenia la qualitat de fada amagada. Moltes fades volien passar desapercebudes, sabeu?
─I la padrina, dirigint-se a la reina li digué “no et preocupis, amiga meva, jo faré que la princesa canviï de manera de ser. Veuràs com se li acabaran els capricis de nena mimada i consentida i en farem una dona de profit...”
─Què és “de fofit”, àvia...
─Això, això àvia què vol dir?
─Doncs vol dir que...
─L’àvia vol dir que serà una noia amb seny, oi?
─Sí, Adrià. És el que vol dir.
─Amb “teny”... I...?
I l’àvia va somriure a la Jana i va dir-li tocant-li el cap “que pensa”, “que sap fer les coses després de pensar-les bé...”
─I la padrina va anar a trobar la princesa, que aquell dia feia setze anys i la trobà a la seva habitació, asseguda en una cadira d’or mirant, amb cara de fàstic, un munt de regals valuosos. Llavors la fada preguntà a la princesa què volia com a present d’aniversari i, a tall de repte, la noia li va contestar “vull el vestit més original i més bonic del món”
Llavors la fada padrina, amb un gest imperceptible, feu adormir la noia i la posà dreta i d’un cel esplèndid i resplendent va fer baixar un núvol de tots els tons dels blaus. Acte seguit féu enfosquir el dia i adornà amb els estels més lluminosos el vestit de la noia. Tot seguit la despertà i l’acarà al mirall. La princesa es trobà bella, bellíssima...
─Ooooh! Jo no he vit mai un vetit com aquest. Jo només tinc un vetit de flodetes petites... Li didé a la mama que...
─Jana aquets vestits no els té ningú, oi àvia? ─digué en Nil i mirant l’Adrià hi afegí ─: oi que no? Ni les “nòvia” del Superman ni Spiderman...
─Ni surten en Stars Wards, tampoc ─digué tot seriós l’Adrià.
─Jana, nens: els contes sempre tenen coses que a casa ni ningú en té, sabeu? Us ho explico perquè totes les llumetes del cel són tan belles que podrien servir per fer un vestit molt bonic. A més les estrelles il·luminen la imaginació per això podem explicar contes així. No ho sabíeu, oi?
En aquell moment el fanal del carrer s’encengué i l’habitació s’il·luminà.
─I com s’acaba el conte, àvia? ─preguntà en Nil mig adormit.
─Ti son àvia ─digué la Jana fregant-se els ulls i fent un badall
En aquell moment l’Adrià obrí el llum de l’estança. Ara sí que hi havia claror. Era una sort tenir llum, pensà. Era més sort, però, tenir llum a la imaginació.
─Doncs la princesa veient-se tan bonica i cregué que havia de tenir una corona que fes joc amb el vestit i...
─Àvia la Jana dorm... ─va dir l’Adrià.
Sí. La Jana dormia i en Nil aclucava els ulls. L’àvia va posar la petita al llitet i els nens se’n van anar cadascun al seu.
A l’endemà els somriures dels tres nens es van creuar, com si fossin les espases de Luk Sywalker, de Hans Solo i la princesa Leia, amb la primera llum del dia. L’espasa de Dark Vader era una altra llum, una altra història...

Comentaris

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Una meravella de relat, una situació de proximitat que m'ha fet veure la padrina i els tres néts al menjador. Els diàlegs són una delícia i m'apropen a la realitat de la casa. M'alegra molt llegir-te de nou. Una abraçada, Glòria.

    Aleix

  • Preciós[Ofensiu]
    Materile | 31-10-2015 | Valoració: 10

    Un conte preciós!!! Per uns moments m'he vist transportada, m'he sentit nena, i he sentit la petita que encara no sabia parlar prou bé i... t'he vist a tu, àvia, explicant el conte amb molta paciència i carregada de llum. Felicitats!!

    Una abraçada,

    Materile

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2015 | Valoració: 10

    Un conte precios
    Montse

Valoració mitja: 10