CONFESSO

Aquest poema CONFESSO és tota una revelació! M'ullprenen i corprenen els teus poemes intimistes. Hi copso en tots ells la petja d'una dona sensible i coneixedora de la vida. Per quan a mi et diré que cada cop em replego més en la meva intimitat de la casa. A voltes crec que això no és bo per a la salut mental de la persona. Però si que ho és per a reconstruir el trenca-closques de la meva vida sensual per mitjà de la poesia, si que ho és per a retrobar-me amb jo mateix, en definitiva per a perdonar-me i ensems estimar-me, com magistralment tu dius en el teu brillant poema "Confesso". Amb teu permís, de mica en mica, aniré llegint els teus poemes d'antany desats a les golfes.
Aprofito l'avinentesa per agrair tan belles paraules que m'endreces al poema Atzabeja, aquestes són: "Es nota que esculls cada mot amb molt de cura i que el mimes i l'acarones abans d'enganxar-lo en el paper" Aurora, sense coneixem en persona, l'has encertada!. Salut, Nil. Ah! ja he penjat el 3r acte del poema El Brocanter. La veritat que m'he deixat la vista! Només t'avanço que és el més libidinós d'aquesta trilogia. Perquè hi exposo, no ben bé una disfunció, perquè quan és anecdòtica no és pot considerar que ho és, sinó un plaent contratemps. Amb aital cura i enginy que fins i tot et pareixera simpàtic i poètic. Bé fins aquí tot. Nil.

De vegades alguns dels teus poemes em deixen sense paraules.

En aquest “CONFESSO”, ens obres el teu llibre íntim i ens dónes una gran lliçó de viure en conseqüència, d’acceptació, de reflexió.

Gràcies Aurora.
Núria

M'has deixat, estimada Aurora, amb l'alè aturat. Quina vivència tan intima comparteixes amb nosaltres. Sembla com si t'hagués vist nua, tal com et sents per dins.

No podria esperar res més, d'algú que s'asincera amb un mateix.

Excel·lent, passional, i alliberador. Tan sols un dubte em queda de les paraules per tu escrites: Perquè culpa?

Em conec, em sé, em visc. Perquè no hi hagi cap mena de dubte de la teva sinceritat, d’una revolada ens situes al bell mig de la confessió. Tu i la teva ombra, amb els teus pensaments i la teva consciència. No hi pot faltar la condició femenina i la maternitat o la condició poètica i l’infantament d’un poema. No és resignació la teva actitud envers la perfecció, és maduresa i clarividència davant el repte de viure. Tampoc oblides els errors com tampoc t’absols d’ells perquè sí; no és l’arrogància la teva manera de ser, sinó l’acceptació de ser com ets, sense subterfugis. Què hi ha més entranyable que el racó personal i intransferible del món interior, on cadascú –si ho vol i és capaç d’aconseguir-ho– va fent i desfent el cabdell de la pròpia vida. Em penso, em trobo, em respiro i espero que la mort m’empenyi a la claror.

Una lliçó de saviesa, Aurora. De fons i de forma.

Que bé que expliques com és la vida o com hauria de ser. Aquest fer-te costat (camino, oferint-me companyia) créixer i acceptar-te com ets i com son les coses.
Bellíssim poema i molt ben escrit. Felicitats!
Gràcies per passar-te pel meu racó i pel teu comentari.
Una abraçada.

"Cap endins, cap amunt, cap enfora" era la recomanació d'una conferenciant experta en meditació. Cert que de tant en tant cal fer una aturada en la jornada, per carregar piles, centrar-nos i calmar-nos. Llegir un poema reflexiu com aquest seu també pot ser una bona manera. Cal renovar periòdicament la nostra consciència de qui som veritablement: un ésser espiritual, etern i únic. La felicito per aquest poema!

arribar a conèixer tots els racons d'un mateix i, a voltes tenim reaccions inesperades que no creiem aconseguir mai. Tu ho has aconseguit, Aurora , i ens ho participes amb la precisió i talent habitual en tu.
Preciosa la darrera frase.
Petons.

I em sumo al de l'Aleix, estava pensant acostarme a la teua pagina per veure si havies escrit i te trobat a Inici.
Coneixer-se es privilegi del temps, i del tot no se si algú pot, cada situació i experiencia t'ajuda a fer-ho més, encara que alguns coneixements es podrien deixar de cantó.
Un petó lleidetana

Anna

Vius intensament la vida a través de la poesia i ens encomanes el teu batec. Et coneixes els teus racons com els amagatalls petits de les cases. Un poema de vida i vida i vida. que bé llegir-te de nou! Una abraçada.

Aleix