Coneixement i safrà

Coneixement i safrà
Coneixement és certesa, informació, no. Què té a veure amb la flor del safrà silvestre?
La informació no acreix automàticament el coneixement: hi ha un moment de dubte, d'incertesa, per ubicar el que de nou sabem. "Millor que no ho hagués sabut!" ens diem.
L'ambigüitat, l'ambivalència en el nostre pensament ens manté fent força, en un estat de tensió, d'espera: tot el nostre cos treballa, sua i només descansa quan el pensament reposa en alguna veritat.
Fins i tot, si alguna vegada hem fet el mal pot ser ha estat per manca de coneixement: "no tens coneixement!", es deia abans. Hem estat víctimes d'una informació errònia; en certa mesura externa a nosaltres i que hem utilitzat. "Si ho hagués sabut!"
La informació ens aclapara perquè no sabem on ubicar-la; no ens deixa estar tranquils, despreocupats.
Despreocupats, sense ocupar la ment, com el nen que ara em miro, al semàfor, gitat al seu cotxet, amb el sol que li escalfa les galtes, amb els pares al costat. Així també nosaltres, en algun moment, a la vora del camí, hem collit despreocupats, la flor del safrà silvestre; qualsevol dia d'octubre entre avets a la cara nord del Pirineu, o en qualsevol plana freda aragonesa: la seva esplèndida flor de colors morats com un calze al sol i uns brins que tenyeixen, per sempre, d'allò més! Com el coneixement!