Concurs de paletes.

Això passa en una població de la costa. Emmarcat en els actes de la festa major, se celebra el tradicional Concurs de Paletes. Diumenge a primera hora, una quinzena de parelles de paletes (o de paleta i manobre) compareixen a la plaça amb els respectius cabassos d'eines. L'organització s'ha cuidat de vallar el recinte destinat a l'activitat; de delimitar cadascuna de les parcel·les on han de treballar els duets -amb pols blanquinosa, com si d'un camp d'esport es tractés-, i de proveir cada àrea d'un nombre determinat de totxanes i totxos i tres sacs de guix.

Per megafonia s'anuncia l'inici del campionat, puntualment. Les parelles reben un plec de fulls amb els plànols del que han de construir. I es posen mans en l'obra : amb regles, escaires i cintes mètriques prenen mides i tracen ratlles de pols de blauet a terra, marcant on aixecaran la peça. Es tracta de bastir una mena de volta de canó, tancada per un dels extrems per una paret de totxana acabada en un punt lleugerament rodó.

El públic és heterogeni : gent del gremi interessada en el concurs, famílies de turistes camí de la platja, matrimonis que ja tornen de mercat, desvagats i badocs diversos. Les posicions millors, d'una visibilitat preferent, recolzant els colzes i un peu a les valles metàl·liques de color groc, són ocupades per colles de jubilats del poble. Què seria de les obres sense els jubilats que se les miren i discuteixen la jugada ?

Fa calor i els paletes treballen de valent. A poc a poc, les estructures agafen forma. Hi ha qui sembla que vagi a preu fet. Hi ha qui s'encanta una mica. Uns són més polits que d'altres. Els jubilats no s'han mogut ni un minut de la plaça. Se'ls veu neguitosos, eufòrics, polaritzats. Com si haguessin pres partit per un o altre equip. Un diumenge al matí, en època de vaques flaques al sector de la construcció, poder veure quinze parelles com pugen paret en acció ininterrompuda és com assistir en directe a la final dels Jocs Olímpics de la gaveta i el nivell.