Complementaris

Un relat de: Magda Garcia
Es varen conèixer molt joves, compartint activitats: ballant, escalant, estudiant...Es casaren amb vint-i-pocs esdevenint inseparables. Varen tenir fills, viatjaven, treballaven, gaudint d’una vida plena fins que l’anàfia es va interposar entre ells. La Mercè va deixar de sentir, de tenir tacte i fins que no va ser diagnosticada varen passar anys de tràngols i cabòries.

Allò que hagués pogut fer-los davallar com a parella no ho va fer. Varen actuar intel•ligentment, donant la volta al mitjó, convertir-la en la seva etapa vital més intensa.
En Joan li descrivia el que sentia quan es tocaven narrant-ho amb un vocabulari ric, precís. Ella l’escoltava amb pampallugues als ulls, papallones a la panxa, emocions intenses mentre el pensament i el record de les emocions tàctils viscudes anys enrere li permetien afrontar la seva realitat amb enteresa.

Davant de parelles com ells trobo que hauríem de treure’ns el barret. Han aconseguit acolorir una vida que hagués pogut esmerçar-se en pedaços, reinventant-se.
Ella, gràcies a la seva força interior i sobretot al suport d’en Joan, en lloc d’esvair-se, afronta tot com sempre ha fet. Superant plegats totes les vicissituds. Ara ho continuen fent. Complementant-se. On no arriba l’un, arriba l’altre.

Comentaris

  • Ens compenetren. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-11-2025 | Valoració: 10

    En Joan i la Mercé, els quals es van conéixer jóvens. Un relat on tots dos es complementaren mútuament. M'ha emocionat com el planteges. La situació és molt completa. M'ha agradat i ho he constatat en la teua pàgina.
    Aquest no t'ho havia llegit, però ara sí.
    He vist on està Rubí, i deu de ser preciós i també farà molt de fre en hivern.
    Una abraçada.




  • Un fa l'altre [Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 10-09-2025 | Valoració: 10

    En Joan i la Mercè van decidir compartir les dificultats de la vida. Es van trobar amb una malalti que van saber afrontar tots dos. L'he trobat molt intens.

  • Perec[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 28-07-2025 | Valoració: 10

    Un relat-gincama més que ben resolt. M'ha emocionat i m'ha fet brollar un gota d'aigua als ulls.. El poder de la paraula i de l'amor per damunt de l'erotisme merament carnal. La comunicació com a pivot de la tendresa més dolça.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

195 Relats

610 Comentaris

78465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.