Competència de restaurants

A Rubí, una ciutat no gaire gran, al carrer nou, hi havia un restaurant de nom Mirador, que portava una família com qualsevol altra, tenien un llibre de generacions enrere de receptes de cuina per llepar-se'n els dits. Però no estaven sols, al carrer de davant, hi havia un altre el restaurant de nom La Gàbia, que feien competència, el Manel el fill de la Margarida, la propietària del Mirador, es va colar a la gàbia, un dia calorós quan hi havia una bola de gentada a dintre. No va poder entrar a la cuina perquè hi havia algú vigilant, ell no el veia, però sentia que l'espiaven, així que va sortir d'aquell lloc.

A la gàbia, vivia un amic de l'escola d'en Manel, era el Daniel per els amics, Dani. Anaven junts a tots llocs. Un bon dia del començament de l'estiu, en Manel es va quedar a dormir a casa d'en Dani, i quan ja era per la nit que estaven tots dormint, en Manel volia anar al lavabo, va baixar les escales, va veure com sortia llum de la cuina, amb por al cos es va apropar a la finestreta per veure que passava, es va quedar de pedra quan va veure que un home es treia una disfressa i la seva veritable identitat, era la d'un robot cuiner. Va anar al lavabo i va pujar tan ràpid com va poder les escales. Al dia següent, no va dir res i va anar a casa com si res. Van passar uns dies però no es va poder aguantar més. Va reunir la família i en explicar-ho també es van quedar de pedra.
Allò es va quedar allí i ningú va obrir la boca.

Era ja 28 de juliol, els dies passaven més ràpids que encendre un ordinador. Faltava una setmana i tres dies perquè es fes el IV concurs de cuina de Barcelona. El restaurant Mirador, quedava sempre segon i primer la gàbia. Però aquest any estaven convençuts que guanyarien (almenys això esperaven) El mirador va agafar la recepta més bona i complicada que tenien, es van estar hores per fer-ho.
Va arribar el dia. Cada restaurant portava els seus plats o cassoles etc. El concurs era a la platja. El sol picava al terra i feia una calor que et podries desmaiar. Com tots els anys, hi havia un escenari on cada concursant portava el seu plat. Van pujar tots a l'escenari, per la cara que feien els jutges, semblaven dubtar molt entre el primer i el segon.
El primer premi del concurs de la cuina catalana més bona de Barcelona, es per... LA GÀBIA! El robot cuiner disfressat, va fer unes passes cap endavant i es va treure un paper que contenia un discurs, el mateix discurs de cada any.
Doncs com us he dit abans, feia tanta calor, que el material del robot, es va començar a desfer, a desfer i a desfer fins que va quedar una massa de cables. Els jutges en veure allò, van al·lucinar .Van treure el trofeu del "robot" i van donar-lo a EL MIRADOR. De la gàbia i en Dani mai més s'ha sapigut res.
El mirador cada dia s'omplia de més clients i van millorar receptes.

FI