Començar de nou?

Un relat de: Marteta
Em fa por perdre en aquest estúpid joc en el que o bé ho guanyes tot o bé perds tot el que tens. Perqué quan penso en aquesta clara possibilitat de perdre em fallen les cames, i em començen a tremolar incontroladament. Perque els meus peus caminen sense un destí planetjat, simplement caminen fins on el meu cor els deixa. No avanço, ho noto. Cada dia em trobo en el mateix estat, i això arriba acansar...

Oblidar el passat? no és fàcil, i per molt que ho hagui intentat, sempre hi ha una raó que em torna a fer agafar l'esperança de que qualque dia pugui tornar a somriure gràcies a ell. Pot ser se'm consideri una tonta, i pot ser que em jutjin de no saber veure les coses tal com són... però si la meva realitat no m'agrada que més puc fer? Construir un nou camí, això està clar, però qui em dona forçes per fer-ho? El passat me'n dona... m'olvido dels mals moments i recordo els bons, agafo aire, i per molt que em costi, per mi, comença un dia nou.

Comentaris

  • universbrillant | 09-12-2011

    Pot ser que el passat t'hagui fet mal, que ara necessites el que no tens i que saps que no mereix la pena, pero es dificil llevar-se una persona del cor ..només has de deixar passar el temps, i aviat un nou amor entrarà al teu cor :) animss

  • Hola Marteta![Ofensiu]
    Bonhomia | 09-12-2011 | Valoració: 10

    Això de guanyar i perdre... jo crec que tots hauríem de ser infants i jugar amb peces de lego; però sí, passa el temps i a vegades les coses se'ns compliquen ( pensem massa! ).
    Diuen, a vegades, que et guia el vent, que et guia el cor... però d'alguna manera hem de ser conscients que el cor i el vent també poden tremolar per si mateixos, que tan senzill no és tan possible, però hi ha molts peròs; i és que s'ha de cercar la felicitat i ser feliç, sigui com sigui! Al llarg de tota la vida tenim coses que ens ho permeten!
    Ara bé, sí, a vegades ens cansem... però tot segueix, mai es comença de zero, i l'experiència aporta molt! I és que tenim la sort de poder triar, que milions de persones no tenen, i això és allò de que no valorem prou el que tenim, AIXÒ és el que s'ha de tenir en compte!

    El passat ve, va, camina, s'atura... en la nostra consciència. Però es tracta del que t'he dit, i és que l'experiència val molt doncs és el nostre "professor" de la vida en moltíssimes circumstàncies.

    A vegades ho trobem tot negatiu, però sempre ens tornem a aixecar!

    ÀNIMS!


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

166150 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.