COM UN BRI DE CIVADA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
COM UN BRI DE CIVADA
(Un cant a l'esperança)

Un fosc intens i alhora transparent
fa de mirall del sentiment profund
on embrions de llum cerquen essències
en l'univers que encara roman verge.
Dies vindran d'abruptes maltempsades
i els llagrimalls vessaran les agrors
potser a desdir. O potser no, qui sap.
Tal volta els fats endegaran camins
a ports plaents, a destins somniats.
Darrere els ulls de la innocència, goigs
incipients sotgen futurs ignots,
i jo m'hi miro, em miro en els ulls
que guaiten net, gresol de veritats.


Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Esperança[Ofensiu]
    Atlantis | 05-03-2023

    Un bon ritme i un bon llenguatge fan d'aquest poema una joia de llegir i recitar.

  • Futur[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 03-03-2023

    El que el teu poema em du a pensar: malgrat les mavestats del moment actual que ens toca viure, que bonic és tenir l'esperança que el futur pot ser millor del que esperem...
    No sé si aquesta era la teva intenció, però a mi m'inspira aquesta reflexió!

  • Afegitó [Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2023

    He anat llegint i comentant tot el que he trobat al teu perfil i repeteixo: segueix!
    Amb total cordialitat

  • Cada...[Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2023

    Vegada que et llegeixo, gaudeixo! Gràcies
    Amb total cordialitat

  • Quina imatge més bonica[Ofensiu]
    Cesca | 01-03-2023

    "Com un bri de civada". Com tot el poema, el títol ens fa arribar perfum d'esperança.
    Admiro a tots els que sabeu convertir les sensacions en poema. A mi, la poesia, sempre se m'ha resistit.

    Gràcies pel teu comentari. Tot i que jo sempre he viscut a ciutat (Terrassa) els meus orígens estan al camp. Sempre m'he sentit més de poble que de ciutat i penso que això fa que a l'hora d'escriure triï unes paraules i no altres. Gràcies per preguntar!

    Ens llegim!