Com les ‘Matroskes'

Emmarca els símbols
dels temps.

Marca el gol
de la victòria.

Camina pel parc
dels desocupats.

Escriu sobre la memòria
dels teus passos.

Redimeix-te
de les presses.

Escull els colors
de les pintures.

Pinta la fe
dels mortals.

Abraça't al cos
del mim quan plora.

Travessa el passadís
de remors inhòspites.

Rega la inspiració
d'aquella falguera eixida.

Vine a la casa
de la teva mida.

Salta pels carrers
de la urbs que creix.

I emmarca la foto
de quan marques el gol
de la victòria,
camina quan escrius
sobre la memòria
dels teus passos,
redimeix-te mentre esculls
el color de les pintures,
pinta quan t'abraces
al cos del mim quan plora,
travessa el jardí regant
la inspiració d'aquella falguera eixida,
mentre véns tot saltant
pels carrers de la urbs que creix.

I sigues tu
qui pren el relleu
de tornar
a veure
el camí
cap a casa
desde el parc
on vas sentir
per primer cop
la necessitat
d'expressar
la puresa
del sentiment
que et duu
a fotografiar
el pas
del temps discontinu
i, així, afirmar-te
en la voluntat
de transcendir
a una realitat
més propera
i sense violència.

____________________________________