Com esclata la natura!

Un relat de: Ingràvids

Com esclata la natura
al pas de les teues ones!
Quina plenitud promíscua
s'acobla a tot arreu!
Com somriuen les figueres
puixants de primavera!

He conjurat per fi les tenebres
fins arribar al fons del pou,
on m'he banyat en or pur
per sortir amb la pell renovada.

M'he empassat amb delit
les teues llàgrimes,
des del trespol fins al sòl,
pel teu amor travessada.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com