Cercador
Cobardia
Un relat de: 14Romanc cap trist,
ja que l'empenta no esvera,
el precipici del valor,
i jo poruc...callat.
Poques mirades al atzar,
però per petites elles,
el sol de tot un dia,
la vida que m'anima a seguir somiant...
L'angoixa s'apodera de mi,
sonets que es perden en l'oblit,
i tansols escoltar el teu nom,
ganes de cridar! m'encantes...
Em perdo en emocions,
d'aquell somni inaccessible,
avui desde la pena et ploro,
dema desde la vida et besaré...