Clínica per canviar la vida

Un relat de: ismael

Quan va despertar de la clínica suïssa se n'adonà que alguna cosa no encaixava. Tot havia començat quan ell -i seguint els consells d'una veïna- decidí ingressar a una clínica de moda on l'havien d'operar de la pell del rostre. Arrossegava de petit una fesomia horripilant, i ara que tenia quatre pessetes volia fer-se un canvi d'imatge i quedar millor.
Unes hores després de despertar se n'adonà que la cosa no marxava, perquè ell no era xinès li digué a l'infermera, ni tampoc es deia Lin-Piao -com l'entossudida enfebrem s'entestava en fer-li creure-, ni eren familiars seus tota aquella patuleia de llimones i llimonetes que l'envoltaven fent xivarri i parlant en un idioma del tot desconegut per ell.
Un curset per prendre una llengua que no entenia. Amb el temps s'acostumà a la seva nova vida i va viure com un xinès més entre milions.

Comentaris

  • Cadascú és com és![Ofensiu]
    ismael | 11-09-2004

    En aquest relat vull explicar que, tot i la dificultat d'alguns casos, ens hem d'acceptar tal com sóm.
    Malauradament hi ha gent que té malalties o deformacions amb les que haurà de viure tota la vida però, curiosament, aquells que es troben bé de salut però no de l'ànima i busquen la bellesa, el benestar i d'altres sensacions de la bona vida en aquest segle es gasten els diners en barbaritats d'exemples que no em cabrien aquí i n'he fet una caricatura en el relat esperant que a part d'entendre la idea també us passeu uns minutets disfrutant.
    Atentament, ismael.