CLÍMAX

No sempre es toca el cel...., Jo coneixia una dona que en aquest precís instant la seva parella va tenir un cobriment de cor i és va morir...Cal dir que en aquell temps no hi havia la Viagra. Mort Natural!

A poc a poc i bona lletra diuen, hi estic completament d'acord.

Sensual poema Fidel.

Rosa.

Per a tocar el cel cal trepitjar tots els esglaons. I certament al cel només s'hi arriba a base de petons.

Molt ben trobat!

una mica més de poema, per així transmetre la sensació de lentitud fins arribar al clímax. Un poema curt per assolir un estat de plaer que requereix temps. Però és una percepció personal, segurament el secret rau en llegir el poema ben a poc a poc, una paraula i pausa, la següent i pausa... sí, funciona! Agraït, Fidel!

I tant, santament és pot tocar el cel!
Amb total cordialitat