CLATELLADA A L'AMO

Ha anat d’un pèl que no ho trepitgés. Feia poc que jo havia entrat en aquell local i allò llavors no hi era i ara, en sortir-ne, m’ho he trobat allà, al bell mig de la porta del banc. Una senyora, ja gran, intentava aixecar-se, amb dificultat, de la vorera on havia caigut d’esquena a causa de la resquitllada en xafar la consistent tifarada que, no devia fer gaire estona, algun gos havia deixat anar. Aquell cordó de pasta marró retort en espiral a l’estil de l’ensaïmada mallorquina, era prova palesa que l’animal - em refereixo al gos i no pas a l’amo – cagava sense problemes, ni de restrenyiment ni de diarrea .

Amb aquesta escena real de la caiguda de la senyora gran que havia relliscat a l’haver trepitjat merda, -mai millor dit- i l’escena anterior, fàcil d’imaginar, m’he indignat, per dir-ho suament, però la veritat és que m’ha emprenyat molt. Naturalment, he ajudat a la senyora a alçar-se i un cop dreta em deia, queixant-se... s’ha quedat ben descansat el gos i, també, qui el portava, perquè aquell bordegàs galifardeu ho ha deixat allà sense recollir-ho. Quina manca de civisme, oi? També se’m queixava de l’incivisme i de la passivitat de la gent que ho havia presenciat al no recriminar l’acció, la de l’amo, és clar, no pas la del gos. Ves que li vols dir al gos... oi ? Va afegir, tot agraïnt la meva actitut servicial... Gràcies, noi, ja estic refeta de l’ensurt i puc valdre’m sola.

Sort de no haver-ho vist perquè la meva reacció hauria estat visceral. Amb educació i continència expressiva, això si, tal com m’havien ensenyat que m’havia de comportar, però visceral. Tot dependria de quina hagués estat l’actitud de l’amo o la mestressa en resposta al meu requeriment. Si adoptava una posició raonable i recollia el que el gos havia deixat anar, no res i aquí s’acabava tot.

Però si l’amo o la mestressa s’enreveixina, posant-se pinxo i fanfarró i, a sobre, se’n fot de tot... Què has de fer ? Callar per covardia, com fa la majoria de gent per tal de no molestar a l’incívic i maleducat ciutadà ? O passar de tot per evitar els enrenous posteriors a la presentació d’una denúncia ? O prendre alguna altre mesura efectiva, però... aleshores... Quina ?

Certament no hi ha gaires alternatives quan s’esdevé alguna actitud incívica similar a aquesta en que l’incivic es comporta com un gallet o un pinxo. L’única vàlida i aplicable seria, sens dubte, l’acció col•lectiva davant del fet, de reprovar i avergonyir públicament, en el mateix moment, a qui actua incivicament. Cap ciutadà com cal mai no hauria de sentir-se sol quan recrimina una actitud d’incivisme. Caldria que, sempre, comptés amb el suport dels ciutadans presencials.

Davant d’una impertinència d’un pinxo, fanfarró i enreveixinat potser seria adient aplicar allò de... puntada de peu al gos ( fluixeta, això si, ja que no es pot dialogar amb l’animal ) i clatellada a l’amo ( amb qui tampoc es possible el diàleg, malgrat que ho pot entendre... ) Només hi ha un inconvenient... que algun torracollons, que n’hi ha més dels que no voldriem, consideri que has infligit un maltractament a l’animal, el gos, és clar, o que hagis agredit a un ciutadà que passejava un inofensiu i pacífic gos...

Mare meva, en quin país vivim!