Circe

Un relat de: Flanagan

Sóc una dona
caminant d'estel en estel
pateixo molt, oh gran dea
tant en físic com en pensament

El meu amor em pega
no només això, també em menysprea
la defensa es en va

No sóc una caminant solitària
moltes de nosaltres morim
malaurada sort, la que tenim
tenim records inesborrables
i desitjos inassolibles

A tu t'imploro ajuda,
deessa de belles trenes, la que té el do de la paraula
que domines als homes amb luxúria
tu, que vas aconseguir una gran gesta:
manipular l'astut i divinal Odisseu
dona independent,
Circe, ajuda'ns

Comentaris

  • AnNna | 10-08-2006

    si les coses anessin diferent, no caldrien aquests poemes...

    Però la Circe no és la dels porcs? Llavors... Ulisses va guanyar-la a ella menjant-se aquella flor que li va donar Hermes... i per això no li va fer efecte el seu verí... i per això es va poder escapar... no?



    petonassos!