Cicatrius eternes

La nit immensa no accepta
plors ni silencis.
Davant meu,sols veig
les ombres d'allò que vàrem ser,
però els visionaris diuen
que més enllà de la meva frontera
existeixen les papallones groges
-com les dels versos de Lorca-,
aquelles que han renascut
de les seves cendres.

Jo,en canvi,
he perdut les ales del Fènix,
tatuant-me la paraula nostàlgia
al cor,
i reconec que massa sovint
crec en un deliri on em cusen el cos
de vitralls de sang.
Ferides que cicatritzen eternament;
com aleshores,
vidres a la sang amb la teva emprempta.