CCC

Qualsevol número és un concepte difícil com a tema; perquè et porta directe a especulacions filosòfico-festives. Per on començo?; el primer que em ve al cap és la idea de temps: tres-centes paelles, per exemple, les quals repartides per setmanes fan uns sis anys. És poc, em dic. Si compto els pels que s'ha tret de la barba el cambrer del bar on em prenc el cafè, són molts. Quin afany per tenir l'aparença de dona! Jo li feia una mica de barbeta i ara li manca, la darrera vegada que m'ha servit el cafè ja sembla un imberbe. A més s'ha posat unes metxes - que ja es porten poc però a ell/a li deuen semblar el paradigma de la femineïtat -. És molt realment! I li aplaudeixo aquest afany de ser quelcom a la vida; el que sigui, recony! Que li importa a ell/a arribar a ser mai com la xicota pèl-roja que em creuo tot anant cap al metro i que avui porta un jersei de color verd elèctric i, naturalment, el cabell sense metxes de cap tipus. Tornem al tema, l'important de l'imberbe és voler ser quelcom i això el fa respectable; perquè, sinó, et quedes d'especulador, el pitjor dels pecats, especialment pels que t'envolten!, sempre fent i desfent comentaris i versets! Com són els poetes escolti! Diuen que en Karadzic, per exemple, era poeta i que en Jiménez Losantos també: fia-te'n! Tres-cents és poc o és molt, depèn. Ara!, un excés de paelles - seguides d'una partida al treset - podria arribar a ser insuportable: som limitats fins i tot per a menjar paelles! Sinó feu el compte a la inversa d'abans: 150.000 paelles - una exageració- fan uns tres-cents anys trescant: que se les quedi qui les vulgui i que deu el preservi de l'alzheimer!