Carta

La veritat ens guanya,
amic meu,
i a vegades penso que
fer la lletra bonica, lluitar pels somnis
o rendir culte a la innocència,
no serveix per res.

Ara mateix, una fulla dansa davant meu
amb el compàs sincer d'una veu apagada.

A voltes, però,
quan veig racons de vida
i el dia és clar,
com avui,
totes les mirades em somriuen
i els carrers tenen més color, menys distància.
Ser-te amic és un plaer.