Carta a Miquel Martí i Pol

Estimat Miquel,

Fa poc va fer quatre anys d'ençà que la teva espelma es va apagar; que lluny queda ara aquell 11 de novembre de 2003, no? Ho tinc encara molt present.
Jo era un tímid estudiant de secundària el qual a l'arribar a casa es va trobar amb la notícia de la teva mort. La televisió mostrava reculls de vídeos i imatges sobre tu. Eren moltes les reaccions dels personatges públics i dels anònims que desitjaven dir-te un útlim adeú, i fins i tot recordo que en la setmana següent, durant els instants previs al Barcelona - Real Madrid de Lliga, el teu amic Lluís Llach va sortir enmig del Camp Nou per recitar un dels teus poemes davant 90.000 ànimes que van guardar un silenci sepulcral. Aquell dia el Barça va perdre per primera vegada després de 23 anys davant el Reial Madrid, però al tornar a casa, en comptes de retorçar-me la ment per la catàstrofe culé, vaig obrir per primer cop un llibre de poemes anomenat "Estimada Marta" que un familiar m'havia regalat feia temps i que, si haig de ser sincer, mai havia tingut temptacions de fullejar.
Qui sap, però segurament sense aquella nit ara no estaria escrivint el que escric. A aquella edat, amb 15 anys, desconeixia la teva poesia, però sempre m'havia fixat en tu i tot el que deien respecte la teva obra pel simple fet que m'eres més proper que cap altre poeta dels qui no entenia paraula, ja que, malauradament, havies viscut durant anys aferrat a una cadira de rodes per culpa de la mateixa malaltia que s'havia endut al meu avi.
Han passat quatre anys i aquell "Estimada Marta" s'ha convertit en una peça fonamental no tan sols de la meva biblioteca, sinó també de la meva vida. Bé, millor dit, de la meva i la de dos persones més sense les quals no seria possible transportar-te a nosaltres cada vegada que ho desitgem. Amb l'Oriol i el Juanito hem format un equip amb el qual no busquem l'èxit ni firmar autògrafs, sinó tan sols transmetre a la gent allò que algun dia tu vas escriure i fer-te més present que mai en cada vers. AraÉsDemà és l'humil construcció que fem nosaltres del teu tribut, i jo sóc ningú dalt l'escenari si ells dos no hi son al meu costat.

La pròxima vegada que oferim l'espectacle "Eskamot poètic de Miquel Martí i Pol" al Pla, els assistents, com jo, creuran en la certesa que vas néixer per salvar-nos els ulls i veure-hi més enllà. Nosaltres, senzillament, et recitem per existir i proclamem que la poesia és un rock'n'roll de la vida.