Carpe diem,

Un relat de: Marteta
Deixar-se endur per la felicitat inexplícita dels silencis profunds dels somriures. Caminar per camins de flors vermelles que condueixen directament a la nostra platja de somnis marins.

El vent que fa és agradable, tot està a favor nostre. El sol brilla com no ho havia fet fins fa unes hores.

La tranquil.litat és un compost necessari per a la nostra sang des d'ara fins d'aquí un temps incert que no intentarem buscar.

Els ulls no es tanquen. Les llàgrimes no es reprimeixen. Els sentiments surten del cor per no tornar-hi mai; és la presó més cruel del món.

Avui, volam en l'aire invisible que està plè dels nostres alens d'esperança, continguda en silencis eterns dels nostres somriures futurs.

Demà... qui sap si demà plourà, i si plou,... què importa? Haurem d'escoltar el silenci de la pluja mediterrània entrant en el nostre mar , mirant cap a l'horitzó que les gotes de la pluja mai aconseguiran esborrar.

Dir carpe diem a la vida i no demanar més que viure-la!.

Comentaris

  • Inspiradisima...[Ofensiu]
    Annalls | 06-06-2013 | Valoració: 10

    ... estaves al escriure aquesta prosa-poètica, plena d'esperança i harmonia
    ENHORABONA.

  • genial[Ofensiu]
    Dolça besada | 05-06-2013 | Valoració: 9

    Simplement m'encanta Marta!
    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.