CAP A L'ABISME

Aquestes paraules fereixen de mort
el meu clam per la dignitat.

Producció! Competitivitat! Consum!
Crida aquesta bicicleta que mai s'atura:
Futur! Progrés! Democràcia!

Mercats que s’anuncien salvatgement
propagant la finalitat de la seua propaganda:

turbes d’insaciables acòlits
es consumeixen consumint,
trepitjant la consumada misèria
d’aquesta miserable societat
inhumana i moderna.

Corferit i impotent,
la solitud és el meu refugi,
allí sento la pau que m'eleva
per sobre llops i guineus del lucre
que devoren l'excelsa bondat
i denigren la seua font.

Deixeu-me, doncs, viure aquesta llibertat,
almenys fins que el amos del sistema em troben i m’acusen...

de transgredir la llei que s’hagen inventat!