Cant a La Lluna

Un relat de: RainBow_CoLouRs

Lluna,
Mare de tota vida,
Protectora de l'univers,
Ajuda'm a oblidar.

Il·lumina'm,
Dóna'm força,
Necessito oblidar.

Segueixo un camí,
Que no em duu enlloc,
Fes-me seguir la llum.

T'ho prego,
No hi ha senyal
De vida humana,
En al meva ànima.

No vull tornar
Enrere per terra,
Ajuda'm a tirar endavant.

T'ho prego lluna...

Comentaris

  • preciosa lluna[Ofensiu]
    Shu Hua | 25-10-2005

    em criden molt l'atenció qualsevol poema dedicat a la lluna, aquest és preciós en la seva tristor, que, com tot, va i bé, mai estàs del tot trist ni per sempre, igual amb l'alegria. Escrius molt bé. Avui m'he tornat a rellegir el teu comentari i no recordava que només tinguéssis 14 anys. Escrius tan bé i dius coses belles i reflexionades, sembles molt gran. Viu la vida a poc a poc, com tu mateixa recomanes, segon a segon, però també tenint present que, per regla general, hi ha un futur que ens acompanya.
    Un petó molt gran
    Glòria

  • oblidava dirte que...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005

    quan s'acabi la tinta del boli ja te'n demanaré, que saltis de la fulla on estàs enganxada com un insecte perquè és cap de setmana i que... pin pa' ti!!!! ja ja ja

  • i la lluna...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005 | Valoració: 10

    despenjà un fil de plata i tu t'enfilares en ell i t'assegueres en la seva falda i ella et digué:
    jo no sóc la vida, ni la llum, només la reflecteixo... però TU sí que tens llum i vida dintre teu... però ara estàs fosca, deprimida i no veus el camí... però demà, et llevaràs i la teva pròpia llum et guiarà i trobaràs un nou camí cap a una nova vida... ets jove, no tinguis pressa...
    has parlat de la lluna, la meva gran amiga... m'ha agradat el teu poema.
    ptons i una abraçada fins la lluna!!!

  • Quan...[Ofensiu]
    kispar fidu | 06-09-2005

    ... (quan) no veiem claredat, quan tot sembla ser fosc, quan la por ens invaeix i és capaç d'apoderar-se dels nostres somnis i esmicular-los fins no deixar-ne res... Quan el present ens és tan nou que el futur sembla despenjar-se i caure al fons de tot...
    en aquests moments on temem per qualsevol moviment i qualsevol gest, la Lluna sembla que ens pugui respondre, que ens doni la solució... Pensaments que surten amb força i criden ajuda. Sentiments que exploten i sorgeixen deixant enrere els temors.
    Sovint ens sentim perduts, però el camí sempre hi és, tot i que a vegades sembli tapat per les fulles.

    Canta a la Lluna sempre que ho necessitis, i no et deixis véncer mai per les pors que ens fan dubtar i sentir-nos vulnerables, perquè si agafes el timó de la teva pròpia barca, podràs conduïr-la cap allà on vulguis, seràs el teu propi comandant!

    Ànims!
    Gemm@

  • La lluna...[Ofensiu]
    Gorwilya | 02-09-2005 | Valoració: 9

    Una poesia molt bonica dedicada a la lluna! Personalment no he dedicat cap poesia de sentiments a la lluna, però he vist que alguns dels i de les reletaires dedicaveu poesies a ella, en les quals expressaveu tot de sentiments i li demenaveu ajuda...
    T'ha quedat un poema encisador! ;)

    Petons!!

    Gorwilya

  • la nostra lluneta...[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 02-09-2005 | Valoració: 7

    Moltes felicitats per aquesta poesia.. és molt bonica...
    La lluna deu d'estar orgullosa que l'estimem tan.. i sobretot de que ens pugui ajudar a alguns... d'alguna manera o altre..
    espero que segueixis escrivint!!
    endevan!

  • La lluna una amiga en la soledat...[Ofensiu]
    eternasomiadora | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Moltissimes gracies pel teu comentari, ma picat la curiositat al dirme que tenies un escrit sobre la lluna i me le llegit, esta molt be, una amiga a la que adreçarno's quan ens sentim sols una lluna que dona vida, al llarg del temps, per cert quina imatge mes maca!!!! Esque tmb m'agrada molt l'art mas de dir de quie es eh ;). Una abraçada!!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: