La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo!: (XIII) 'La soca d'arbre'

De com espatllar la bellesa d'un tronc robust, rugós, color terrós i olor de bosc, fusta tangible i contundent. Mai he entès aquesta mania de tunejar el tió, de posar-li uns ulls estúpids, un nas i una boca somrient i unes potes davanteres, tot coronat amb la ridícula barretina com si això de les garrotades i el cagar no fos prou per recordar que és una tradició molt nostrada. Els nens no són idiotes, no cal personificar sempre les coses, són capaços d'apreciar un objecte en tota la seva magnitud i no haurien de perdre aquesta sensibilitat.
El tió és només una soca d'arbre, ionitzada per la màgia del Nadal, que la nit del 24 caga coses bones si li fots cops de pal. És així de senzill i em sembla fantàstic. Bones Festes!