Setmana Santa i demés

Un relat de: Cirerot


Ai, la Fe. La fe mou muntanyes. La fe salva vides o les sega, segons convingui. Si el Bon Crist Redemptor hagués sigut més humil ens hauria dit la veritat: quan caiguis de genolls sobre la terra humida, qui et penses que aguantarà el teu dolor?.
Tal dia com avui, quan encara era un nen, vaig sortir de la dutxa amb les mans crispades sobre la cara. Havia arribat al punt límit en què sabia que mai tindria fe en res i això em semblava aterrador.
Llavors, al cap d'una estona, ho vaig veure clar. Vaig descobrir una certesa que encara avui m'acompanya. Sé tot el que he de saber. I res més.

Comentaris

  • Muntanyes...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-03-2024

    i fe, una dita ben certa. La fe és un tema molt personal. Suposo que segons les experiències viscudes de cadascú, i i fe, les reflexions, la cultura, la heréncia familiar i un llarg etc, fa que la balança pesi més d'un costat o de l'altre. De tota manera, crec que la fe, també és esperança i confiança, i això és un valor afegit important, que potser val més no perdre. La fe en un mateix.
    No sé si he sabut interpretar el que volies transmetre. Sigui com sigui, el relat és contundent i molt encertat. En resum, m'ha fet pensar i m"ha agradat.
    Salutacions Cirerot.
    Rosa.