Cercador
Pedres a les butxaques
Un relat de: Cirerot- Compartir:
l'aire llisca entre cantells esmolats
en un lloc
on el vent viatja de pressa.
la soca
d'un arbre insolent
encara avui solca la terra
i trenca el paisatge de molses i líquens,
de blaus infinits,
de plantes silvestres a la vora del mar.
Comentaris
-
Blaus infinits[Ofensiu]Ness | 03-04-2021 | Valoració: 9
"l'aire llisca entre cantells esmolats
en un lloc
on el vent viatja de pressa."
Aquest poema és preciós! Felicitats. -
Escriure el què no es veu[Ofensiu]Atlantis | 02-04-2021
Com una fotografia però d’alguna cosa invisible: el vent, les arrels, els blaus....
Magnífic.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal
- Sota el cel que jo recordo
- Primavera per Tots
- Senzilles, nues i honestes
- marina
- Fràgils
- Cançó de bressol desoladora