Pedres a les butxaques

Un relat de: Cirerot



l'aire llisca entre cantells esmolats
en un lloc
on el vent viatja de pressa.

la soca
d'un arbre insolent
encara avui solca la terra
i trenca el paisatge de molses i líquens,
de blaus infinits,
de plantes silvestres a la vora del mar.



Comentaris

  • Blaus infinits[Ofensiu]
    Ness | 03-04-2021 | Valoració: 9

    "l'aire llisca entre cantells esmolats
    en un lloc
    on el vent viatja de pressa."
    Aquest poema és preciós! Felicitats.

  • Escriure el què no es veu[Ofensiu]
    Atlantis | 02-04-2021

    Com una fotografia però d’alguna cosa invisible: el vent, les arrels, els blaus....
    Magnífic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: