Cercador
La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
Un relat de: Cirerot Carrers enfonsats sota les fulles. La feble llum dels solitaris. Móns clandestins, humitat i vapor. Siluetes de felins es deformen, la realitat és com la pinten però és evident que tots estem fets d'ombres. Els arbres no fan servir noms comuns, els fanals tremolen i les basses es comencen a eixugar sense dir res a ningú. Una au nocturna mou el cap; només té un desig: que marxin els poemes i torni la poesia. La lírica té febre aquesta nit.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal
- Sota el cel que jo recordo
- Primavera per Tots
- Senzilles, nues i honestes
- marina
- Fràgils
- Cançó de bressol desoladora