Camins que s'uneixen XIV

Es va acostar cap a ell amb pas lent, amb l'espasa agafada amb força i les mans una mica tremoloses.
-Has matat abans? - va preguntar en Sacta amb cert gest de curiositat.
-Importa? - va respondre la noia mentre s'aturava a davant seu.
-Té certa importància. - va admetre ell.
La Clarah el va observar esperant que continués parlant.
-Té certa importància ja que si has matat abans no sobreviuré.
Ella va fer un lleu somriure de suficiència abans de respondre:
-Pots estar tranquil, ser com matar una persona.
-Tens les mans brutes de sang sí o no?
-Per què vols saber-ho? Moriràs igualment.
-Vull saber si en algun moment m'has mentit.
-No té mentit mai, Sacta, tot el que hem parlat tu i jo era cert.
-Llavors realment no has mort mai a ningú.
-Però ser com fer-ho.
-No en dubto.
La noia va alçar l'espasa fins que la fulla d'aquesta li va acariciar el coll a l'home.
-Els traïdors mai sobreviuen. - va xiuxiuejar ella.
-No sóc cap traïdor. - va replicar ell.
-Doncs a mi no m'han donat aquestes notícies.
-El teu pare ho tergiversa tot.
-El meu pare? - ella va alçar una cella intentant semblar indiferent.
-Sí, Ray. - en Sacta va recalcar l'autèntic nom d'ella.
Durant uns instants la noia va canviar la seva màscara de freda indiferència per una plena de confusió.
-Des de quan...? - no va acabar de formular la pregunta, estava massa commocionada.
-Des de l'atac del tigre. - va xiuxiuejar ell amb un mig somriure a la cara. - En Feng, oi?
Ella va mig aclucar els ulls i va assentir lentament.
-I en Mac.
-És clar, en Mac... - va fer un somriure més ampli. - Sabia que arribaria lluny aquest nano.
La noia va encongir les espatlles.
-És un pesat.
-Tu també has arribat lluny. - va continuar parlant. - De debò que mai hagués imaginat que el teu pare t'enviés precisament a tu a matar-me.
-Has mort a tres dels seus millors homes, jo era la seva última esperança.
-Ha enviat a la seva única filla a morir a les meves mans. - va murmurar.
-Creus que no et podria vèncer? - es va picar ella. - He millorat molt en aquests cinc anys.
-Ja ho sé. - va assentir ell amb un somriure. - Però segueixes essent massa innocent.
-Innocent, eh? - va fer que l'espasa deixés una petita marca rosada en el coll d'ell. - No tens ni la més remota idea de què m'ha passat durant aquests cinc anys, Layel.
-No em tornis a dir per aquest nom. - va parlar fredament ell.
La Ray va fer un somriure murri.
-M'agrada el teu nom real. - va ser la resposta.
-No saps res del què significa aquest nom. - en Sacta va fer uns ulls estranys. - Ray, no em tornis a anomenar per aquest nom, si us plau.
-El nom d'un traïdor no val res, oi?
-El nom d'un assassí no val res. - la va corregir.
-Un assassí? - ella va mig aclucar els ulls. - No sé de que hagis mort a ningú que no ho mereixés.
Ell va fer un mig somriure trist.
-Precisament és el contrari.
-El contrari?
-No he mort a ningú que no fos innocent.
-No hi estic d'acord. - la Ray va acostar més la fulla freda de l'espasa al coll d'ell. - Tots eren a la llista del pare. - li va recordar.
En Sacta va encongir les espatlles.
-Jo sóc en aquesta llista i sóc innocent.
La noia va deixar un sospir, cansada.
-La... Sacta, et vas negar a obeir una ordre, et vas negar al teu senyor, ets un traïdor. - va dictaminar ella.
Ell va fer un altre somriure trist.
-Em pensava que era lliure d'elegir el meu futur.
-Un futur que vas lligar al del meu pare en convertir-te en la seva mà dreta.
Ell va negar amb el cap sense arribar a respondre.
-Ray, mata'm d'una vegada si és el que has de fer, però no m'obliguis a donar-te respostes que et faran mal.
-Lluita com l'home que em pensava que eres i no m'hauràs de respondre. - va ser la resposta tallant de la noia.
-No et vull fer mal. - va dir amb un sospir.
-Mal? - va riure.
Ell va assentir.
-És l'última cosa que faria, no vull morir sabent que va haver un dia en què et vaig fer mal.
La Ray va apartar la mirada de cop i va prémer els llavis abans de dir amb un xiuxiueig:
-Ets un maleït traïdor.
Ell la va mirar amb tristesa.
-De debò ho creus?
-Ho haig de creure. - va dir ella ràpidament.
-Però no ho creus. - va entendre ell amb un somriure esperançat.
-Però ho haig de creure. - va repetir ella. - T'haig de matar, però necessito una raó, qualsevol raó, encara que sigui tan nímia i impossible com aquesta traïció.
En Sacta va alçar la mà i va agafar-la pel canell.
-No has de buscar una raó que no existeix. - va dir mirant-la als ulls. - No has de matar-me si no ho desitges realment, Ray. - va fer que apartés l'espasa del seu coll. - Pots quedar-te aquí, amb mi, pots viure la teva vida, al meu costat.
La noia va obrir molt els ulls i va empal·lidir.
-M'estàs obligant a elegir entre tu i el meu pare?
Ell va negar lentament amb el cap.
-T'estic obligant a decidir si viuràs la teva vida o la seva.
La Ray va apartar la mirada uns instants.
-És el mateix. - va tornar a dirigir els ulls cap al rostre d'en Sacta. - A més a més no sé perquè em fas escollir, tu no m'estimes.