Camí del ferroveller ( variació de sortir del pou)

Un relat de: Cendra de flor

Sempre havia trobat aquesta feina magnífica. Des de molt petita desitjava que arribés el dissabte i el diumenge per alliberar-me de l'escola, aquesta representava per a mi una cotilla, que m'oprimia i no em deixava respirar. Jo volia venir amb tu, respirar de l'aire lliure, sense haver d'obeir ordres, sense premisses ni lligams. Ens aixecàvem de matinada, sortíem de casa quan la grisor de la nit no s'havia esvaït i els carrers encalmats dormien. Pujàvem a la furgoneta i empreníem el camí. Teníem una ruta bastant fixa, preconcebuda per la tradició no escrita del dia rere dia. Passàvem per tallers mecànics recollint motors o peces velles de ferro que de vegades ens venien per dos rals i altres ens les donaven, només per aconseguir desfer-se del mort. Altres vegades acudíem a abocadors il·legals on recollíem tota mena de petits i grans electrodomèstics. Quan la furgoneta era plena a vessar, giràvem cua i empreníem el camí del ferroveller al qual veníem totes aquelles andròmines.
Poc a poc anava aprenent a llegir i escriure, i com més n'aprenia més motivada em trobava a continuar ampliant els meus coneixements. Cada cop tenia més interès per fer els deures i les meves notes pujaven com l'escuma. Jo me'n sentia orgullosa i volia continuar estudiant, però quan vaig acabar la primària em vaig trobar una gran tanca, un mur infranquejable: la meva família, el meu pare i la mare no em van voler inscriure de cap manera a l'ESO. De res van servir les actuacions de l'escola ni dels serveis socials. Jo m'havia de quedar a casa a aprendre les feines pròpies de la dona i ajudar a la mare. Ja en sabia suficient de llegir i escriure, en sabia molt més que el meu pare i no cal dir que la mare, que era analfabeta total. Jo m'hi vaig conformar, vaig fer cas de totes les seves pors, dels seus enganys, del perillós que és l'ambient de d'institut; una mica per por, per sobretot per comoditat i ara n'estic totalment penedida. M'ho van prometre i no han complert, em van dir que no em casarien a la força i avui mateix m'han dit que m'he de casar. Tot just tinc tretze anys i ell en té cinquanta. És vell i poc agraciat, però té mols diners. És ric, tens el futur assegurat m'han dit per no dir que tots tenim la vida regalada al seu costat. I jo he emmudit, he tornat a callar com un mort, m'he mossegat la llengua, he serrat els dents, he estret els punys i he plorat sense llàgrimes. El cor s'ha encongit, la sang s'ha glaçat i jo he pres una determinació. Fugiré de casa, aniré a l'aventura...

Comentaris

  • hola mestra!![Ofensiu]
    joandemataro | 25-05-2010 | Valoració: 10

    colpidor relat perquè sabem que és tan real com que ho vivim dia adia a les escoles... jo espero que les noves generacions d'aquestes noies que es casaran aquí i tindran els seus fills i filles aquí poc a poc aniran canviant tot això...no oblidem que això també havia passat amb les dones del nostre país ...i no fa pas tant!

    Et convido a veure el curtmetratge i a llegir el meu poema: La papallona sense ales

    una abraçadeta en silenci
    fins aviat
    joan

  • Els pares [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-08-2009

    que cometen aquests infanticidis, (per a mi casar una noieta de tretze anys amb un home de cinquanta , ho és), no els hauria d'estar permès tenir fills. Ai els diners, maleïts diners!.
    Crec que la determinació de la criatura és trista però encertada.
    Molt bon relat, Cendra de flor. Et felicito.
    Nonna_Carme

  • M´ha agradat el tema d´aquest relat,[Ofensiu]
    brins | 16-08-2009 | Valoració: 10

    perquè tot i que pot semblar propi de temps passats, sabem molt bé que avui en dia aquesta problemàtica de discriminació del gènere femení encara perdura, però encara m´ha agradat més la manera com ho expliques,la teva manera senzilla i encisadora de redactar. Felicitats!

    Pilar

  • He rellegit aquest relat...[Ofensiu]
    domi1 | 22-06-2009 | Valoració: 10

    M'he trobat un cas que m'ha fet recordar aquest bon relat que incideix sobre una problemàtica social. Les dones encara no tenen igualtat d'oportunitats en el dret a l'educació.I les lleis són permisives de cara a aquest pares que desatenen l'educació de llurs fills. Trobo molt encertat aquest relat però no ha tingut gaires comentaris .. ho trobo estrany.

    Domi

  • Terrible variació[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Com que ja havia llegit , de seguida que he començat a llegir aquesta variació m'he sentit "com a casa", és a dir, en terreny conegut.

    En la primera part, o el que jo considero la primera part, fins "aquelles andròmines" no hi ha pràcticament cap canvi, excepte aquella "a" afegida al petita, després del primer punt i a apart, que canvia, en realitat, tot el relat més endavant.

    Aquest cop, la història té un tint dramàtic i fosc, ja que la protagonista no només roman dins el pou, sinó que la família intenta llastrar-la més encara, si això és possible, com a persona i dona. Terrible situació!

    La lectora, que reconeix que té una partida llarga i difícil per jugar, amb males cartes d'entrada, no pot per menys que desitjar-li molta sort en la seva determinació i molta sort en la seva aventura vital.

    T'envio una abraçada aventurera,
    Unaquimera

  • Interessant aquesta variació![Ofensiu]
    domi1 | 09-05-2009 | Valoració: 10

    Cada dia hi ha noies que deixen d'estudiar per culpa de les famílies o de les tradicions familiars i per por, comoditat o respecte als pares no es rebel.len. Ben Explicat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

208 Comentaris

40647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.