Cercador
Calla
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Calla,
Bèstia ferotge,
Sota les costelles.
Calla d’un cop,
I no bramis
Veritats tristes
Sense pell de sucre.
Calla,
I per déu,
No cridis
Elogis a la indiferència,
Al nihilisme,
Al fosc indici
D’un destí fatal,
Irrevocable.
Calla,
Bèstia ferotge,
Sota la carn
I els ossos dèbils.
Calla de sobte,
I no perdonis.
No perdonis
Les voluntats glaçades,
Les esperances apagades,
La mel salada
I les excuses
Mal estriades.
No perdonis,
Bèstia ferotge,
I mossega.
Mossega el món,
Fes-me viure
A queixalades.
Bèstia ferotge,
Sota les costelles.
Calla d’un cop,
I no bramis
Veritats tristes
Sense pell de sucre.
Calla,
I per déu,
No cridis
Elogis a la indiferència,
Al nihilisme,
Al fosc indici
D’un destí fatal,
Irrevocable.
Calla,
Bèstia ferotge,
Sota la carn
I els ossos dèbils.
Calla de sobte,
I no perdonis.
No perdonis
Les voluntats glaçades,
Les esperances apagades,
La mel salada
I les excuses
Mal estriades.
No perdonis,
Bèstia ferotge,
I mossega.
Mossega el món,
Fes-me viure
A queixalades.
Comentaris
-
Força[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-07-2014 | Valoració: 10
Un poema ple de força, contundència i bellesa. Un estat d'ànim remogut i sincer demana favors difícils, però els demana per algun motiu comprensible. La força que desprèn aquest poema s'encomana i dóna vitalitat. Una abraçada.
Aleix
