Calia que la Mort...?

Un relat de: Marcel Vidal

Calia que la Mort
em clavés, severa, sa mirada
i embrutés de pors i de neguits
la matinada més bella ?

Aturat el temps,
el fred glaçant el cos,
veia la Nit allunyar-se
amb una part de mi.

Sol, enmig de la tenebra,
només la llum del teu
somriure, esdevenint màgia
de Vida,
m'il·luminava el camí
que vull seguir...

Recomenço el dia....

Comentaris

  • que curiós[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-09-2004 | Valoració: 8

    Que curiós que comenci d'una manera que sembla molt pessimista però acabes, amb només un parell de versos, de manera optimista (o m'ho sembla a mi, almenys). Una poesi bonica i senzilla.