Cercador
Cal no oblidar la història
Un relat de: ismael- Compartir:
Els havien promès un paradís, un lloc on viurien feliços, on tindrien una terra per treballar-la, allà no hi hauria ningú que els explotés. Tots provenien de centres clínics on eren tractats de gravetat esperant un judici del nou règim dictatorial i ara començaven una nova vida.
Els embarcaren en un gran vaixell només per a ells. Fou llavors quan els més intel·ligents van començar a sospitar. Van veure que tots eren coixos, cecs, sords, muts o amb algun altre defecte físic rellevant.
Quan portaven més de dos dies i mig de viatge i amb la incertesa de saber quin era aquell origen que els hi havien promès, un artefacte explosiu acabà amb la vida de tots ells, que ara descansen per sempre més en el fons del mar.
Comentaris
-
Per no tornar a caure en la mateixa pedra[Ofensiu]ismael | 11-09-2004
Holes,
Només dir-vos que la idea d'aquest relat era que en temps com els actuals no es perdés la memòria i caure en el mateix errror. Això em vé de quan trec el gos i sempre em trobo dos avis juvenívols explicant l'època de la República i tot el que van passar en la guerra i postguerra.
Quan m'hi vaig possar m'adonà que segur que cauriem altre cop: una guerra nuclear, intoxicacions, diferències rics-pobres; potser ja em fet tard per salvar aquest planeta que ens acollí. Suposo que tot és com una roda,per això vaig fer els personatges i el lloc més impersonal. Potser -espero equivocar-me- que d'aquí uns centenars d'anys un planeta desèrtic comenci una nova vida gràcies a que hi havia hagut aigua i fins i tot la nostre espècie hagi evolucionat fins acostumbrar-se a l'hàbitat.
erò les grans potències, no només polítiques, em fan massa por. Tot i això, sóc optimista ebcara que no ho sembli. Segons la teoria zen, si no et surt bé allò que fas, deixa-ho i torna a començar.
Atentament, ismael.