Cal llevar-se bé al matí

Aquesta matinada, encara era fosc, he seguit la pauta habitual.
Primer m’alço del terra, ja què no dormo damunt d’un llit com fan la majoria de persones assenyades del nostre món, dormo al terra, sobre les rajoles. Primer hi poso una estora de material plàstic com aïllant tèrmic i també m’aïlla de la humitat, a sobre i va un edredó de cotó i aquí ja m’estiro, després em acotxo amb una flassada o un altre edredó.
Per què ho faig? Bé, un dia ho vaig fer empès per les circumstàncies, érem gent i anàvem curts de llits i d’habitacions, després vaig llegir que un precepte dels monjos budistes era dormir sempre al terra, sobre una estora i, com els hi tinc simpatia, de seguida em vaig entusiasmar i després de provar-ho un temps, ara m’hi trobo la mar de bé, i, tal com vaig llegir a una novel•la, els llits només són per als nadons, per a festejar i per als malats o moribunds, així els que han de fer de cuidadors no els cal ajupir-se gaire.
Seguim, després d’alçar-me, començo per anar al vàter a pixar, de fet és la tensió interna dels orins al ventre el que em fa desvetllar al matí. Quan ja m’he alleugerit la bufeta m’encamino a la cuina i bec un vas d’aigua de la xeta, penso, assenyadament, que l’aigua embotellada exigeix un alt consum energètic i en materials que la fan del tot insostenible.
El beure un vas d’aigua és un hàbit que l’he tret d’una revista que tracte de teràpies alternatives, es veu que va també per al cos.
Torno a on tinc les flassades i hi col•loco a sobre un SAFU, és un coixí rodó, molt gruixut i dur. Abans de seure-hi a sobre, amb les cames creuades i els genolls tocant a terra, abans he encès una espelma, sembla que la llumeta que desprèn la flama predisposa que l’ambient tingui una aparença més mística, com si estigués dins un temple o una ermita, oi?
Tot seguit d’encendre l’espelma prenc el mòbil i activo el temporitzador, el poso a trenta minuts, ja n’hi ha prou. Aleshores sec a sobre del SAFU com he escrit abans i amb l’esquena ben recta.
M’estic la mitja hora de temps centrant-me a la meva respiració, em dedico a contemplar com entra l’aire quan inspiro i com surt quan l’exhalo, és que intento de fer, però tot sovint em venen al cap cabòries que em distreuen de la tasca.
D’això que he explicat en diuen fer meditació transcendental,n penso que aquestes paraules són inapropiades, doncs per meditar tots entenem que significa reflexionar i precisament del que es tracte és de deixar la ment en pau, de no pensar en res, que és molt simple, però gens fàcil.
Hi ha qui al matí, quan encara són al llit, si no fan tard, aprofiten per masturbar-se o fer l’amor si disposen de parella, en el meu cas aquestes coses prefereixo deixar-les per a unes altres hores que em vingui més de gust, quan era més jove ho feia a qualsevol hora.
Quan em sona el temporitzador, bufo l’espelma i dono per acabat aquest primer acte del dia.
Poso fluixet les noticies d’una emissora de radio i em preparo un te.
I així m’espero fins que es llevin la resta de sòmines de casa.