cagat de por (6)

Torno a quedar-me ben sol i començo a caminar una altra vegada.
Renoi!! En aquests dos dies que he fugit, que n’he vist de coses i amb aquest arròs que m’ha donat encara podré aguantar un dia i mig més.
Ja deuen estar ben assabentats tots els companys del camp de presoners. Ja en sé d’uns que diran que sóc un imbècil, que m’he tornat boig, que l’he feta grossa i per tant ja he begut oli, qualsevol dia quan es llevin per fer la primera pixada veuran el meu cap, amb la cara fent una ganyota, col•locat a sobre de la fusta travessera de la porta d’entrada al camp.
El dia que varem arribar i entrar al camp ja hi havia dos caps col•locats plens de mosques. De ben segur que els japonesos ho havien fet perquè ens quedéssim tots ben escarmentats.
En canvi en sé d’un que dirà que els tinc ben posats, però aquest no toca gaire i és capaç també de provar de fugir.
El que si em dol és pel meu amic, com a ell el putejaven tant com a mi, aleshores ens ajudàvem l’un a l’altre i sempre anàvem junts, ara s’haurà quedat ben sol.
M’havia dit que treballava a la botiga del seu pare, però qui duia el negoci era la mare. Tenia un germà gran i una germana més petita. Es va allistar a l’exèrcit només perquè ja n’estava tip que tothom el manés.
La mare li feia fer tots el encàrrecs amb el carretó mentre el seu germanot es quedava darrere el taulell de la botiga fent veure que estava per tot i un dia va pensar, ah siii? Ara me’n vaig i us foteu tots. A veure qui de vosaltres li tocarà de fer els encàrrecs i escombrar cada vespre.
A ell no li sabia gens de greu ser tan lluny de casa, em penso que mai li vaig veure escriure cap carta, i això que de vegades en rebia.
De seguida que ens varem conèixer ens varem avenir.
Encara me’n recordo una de les primeres vegades que ens varen deixar sortir de la caserna i havíem decidit anar de putes. Com no ho havíem fet mai estàvem molt nerviosos. Quan varem posar els peus al llindar de la casa de barrets, de tanta vergonya que teníem semblaven dos estaquirots, se’ns veia a una hora lluny que érem pa tou.
Ara bé, cal reconèixer que la dona se’m va atansar a mi de seguida es va fer càrrec del nostre tràngol i , si més no a mi, em va abordar amb molt de compte perquè no m’espantés més del que ja ho estava. No sabia com li anava al meu amic, però la meva parella em va dir que no em preocupés de res encara que fos la primera vegada m’ho passaria força bé.
No sé ben bé que és el que hi vaig fer en aquell quarto mig fosc, només penso en que ella em va tractar amb molta amabilitat i per a mi això ja ho era tot.
Quan varem sortir de la casa a la tornada no ens varem explicar gran cosa, estàvem ben trasbalsats.
L’endemà ell ja estava més tranquil i em va deixar anar els detalls de com s’ho havia fet.
Es veu que en un principi ella se li va estirar al llit de panxa amunt i quan ell si va posar a sobre no hi havia manera que se li poses dura, es va desanimar. Tots dos es varen aixecar i a vestir-se, però de sobte li va agafar com un rampell i a mig vestir la va agafar per darrere i llavors si que se la va ficar bé.
Ara ja podíem dir que ja sabíem que era això de follar.
No he tornat a anar amb cap més dona. Els companys em deien que era ben estrany, que de ben segur alguna cosa va passar que no va sortir bé, ja què generalment quan es prova sempre es repeteix.
Aquest camí se’m fa molt llarg. Em moriré i encara no hauré sortit mai amb cap noia.
Pot ser ella ja deu tenir parella. Li tenia que haver dit alguna cosa, però com sempre els companys la sabien més llarga s’ho feien per parlar amb ella i jo a un racó treballant mentre escoltava com ells reien.