cagat de por (4)

El que em queda de nit me la passo ben arresarat darrere unes canyes, cony de mosquits! Que no em deixareu aclucar els ulls?
Potser és la gana i no els mosquits qui no em deixa de dormir...
Quan ja es veu una mica de claror tots els ocellots et desvetllen amb el seu xibarri.Just ara que començava a clapar una mica.
Cap on tiro ara? Quanta estona més podré aguantar sense menjar gairebé res?
Valia més que m'hagués quedat al camp de presoners. Allà anava fent, era una merda, però anava fent.
Però es que ja no podia aguantar més aquell parellde cabrons, sempre m'estaven fent putades i els demés els hi reien les gràcies.
Si jo fos diferent, si tingués un parell de collons... Però es que mai he sabut defensar-me. Sóc un cagat per tot.
És per això que al pati de l'escola m'agafaven els grans, ja sabien amb qui podien fer-ho, em duien darrere un mur, m'estiraven al terra i mentres uns em tenien ben fermat, el Pere, el més malperit de tots, amb un bastonet em treia els mocs del nas i me'ls escampava per la cara. Encara vaig tenir sort que no em fessin la vaca com als altres.
I ara estic aquí que no sé pas què puc fer. Mira, aniré caminant fins que em mori de gana i ja està.