cagat de por (25)

A la taberna de la cooperativa, la que van muntar la gent que feia pudor d’esquerres, en Peter sempre es vantava que quan menjava més carn era per quaresma, ell deia que ho feia per tocar els collons a tots els hipòcrites del poble. Que us penseu que no en mengen d’amagat? Que en sou de sòmines, criatures.
I encara us empasseu això que diuen que no van amb dones, però jo si n’he vist que fan cua a les cases de putes de la capital.
Quan us adonareu que us estan entabanant? Au, aneu a missa, no fos cas que anéssiu a l’infern i de pas reseu un Parenostre per a mi, axí pot ser Sant Pere encara em deixarà entr
Aquest mati m’he acostat a uns camperols que carregaven aixades i altres eines, caminaven en fila india, aleshores els he parat la mà, demanant per a menjar, però a ells també se’ls veia força magres.
Entre tots m’han omplert la mà de cosetes, un bocinet de menjar cuit, un tallet de peix, un grapadet d’arròs...
Veig com volen les aus, semblen unes cigonyes de color negre, suren el cel plàcidament. Elles no deuen de patir per menjar, sempre deuen d’arreplegar qualsevol cosa que es bellugui.
El mossèn ens deia que segons quins dies calia fer dejuni, ara estaria content amb mi. Guaita, mossèn Lluís, com faig dejuni, veus que en sóc de bon cristià, i no sóc dels que se’n van al rebost quan no ningú els veu. Jo sóc del que compleixen els preceptes.
ar al cel d’esquitllentes.
Quan havia de passar per davant de la façana de l’església i s’hi havia gent rondant que el pogués veure, llavors s’hi posava de cul i deixava anar un pet dels que se senten força.
Vaig sentir que de jove, en Peter havia estudiat en un seminari. Com pot ser que hagi canviat tant? Què li devien de fer allà?
També diu que si els tinguéssim ben posats faríem com a Espanya que cremen els temples i maten els capellans com si fossin gossos.
A casa meva de jovenet em feien anar a missa cada diumenge, ja de més gran no s’hi ficaven tan amb això, però si em preguntaven s’hi havia ant, com els digués que no aleshores em posaven mala cara.
L’ultima missa que vaig ser-hi va ser al pati d’armes, va ser el dia abans que ens varen embarcar per anar al front.
Havia companys que n’estaven ben convençuts i seguien totes les oracions i d’altres que posaven una cara com volen dir, que en són de pesats, que no s’acaba mai això.
El que jo penso que és molt fort això de l’infern, per moltes coses dolentes que hagi fet una persona, penso que ningú es mereix estar-si tota l’eternitat, havent de patir sempre. Si hagués manera de complir una condemna, com es fa a les presons, encara ho entendria, però això ho trobo massa fort.
Sempre tens l’opció de confessar-te a ultima hora, poc abans de morir-te, i ja t’has salvat del tot, malgrat que hagis mort a molta gent.
Pot ser en Peter té raó, que tot plegat són contes de bora el foc, però jo sé que quan tinc els soldats japonesos ben a prop em poso a resar pels descosits, i ja no em qüestiono res del que ens ensenyava mossèn Lluís. I ara que estic tan afamat només prego per un boci de pa o qualsevol altra cosa menjable.
En el temple del poble que vaig deixar enrere, amb la seva imatge daurada tan bonica, m’agradaria de saber en què creuen la gent de per aquí, també es pensen que hi ha un cel i un infern? Que hi ha àngels i dimonis a la religió d’aquí?