cagat de por (24)

Que n’és de trist haver de caminar així, ja fa un dia i mig que no me ficat res a la boca. He provat d’empassar-me una fulla tendre d’una planta de riu, però això no hi ha qui s’ho mengi. I sempre he d’anar mig amagat, vigilant tant per davant com per darrere, ja m’estic fins els nassos. El que jo voldria és caminar per un carrer, veure passejar a la gent, mirar com es saluden, riure’m dels que van amb el pet al cul, preocupats perquè fan tard i també hi ha els que s’encanten davant dels aparadors, aquests mai s’atabalen per res.
Gairebé és molt fàcil de trobar dues o tres dones amb les bosses de comprar que s’ajunten per explicar xafarderies, aquestes si que fan mal.
Per culpa d’aquestes dones el meu amic, ell feia de manobre i a la bastida sempre cantava a tots els vents, li van esguerrà el seu amor. Com n’estava, d’enamorat, de la Miriam. Ella també n’estava del meu amic, però com era mare d’un nen de tres anys i del pare qui sap on parava, aleshores, ja tenim el problema.
Amb quin deliri que el bestiar de femelles es passaven la noticia, fins que va arribar a la mare de l’amic i aquesta de seguida li va exigir al seu marit que aturés aquesta desgràcia per a la família.
L’amic en tornar el vespre a casa seva jo ho va trobar tot molt estrany, generalment el pare acostumava a ser a taberna i , si s’estava per casa, era en samarreta imperi, doncs aquell vespre el seu pare anava amb camisa ben botonada i segut al menjador, l’estaven esperant. De seguida la mare es va col•locar al seu costat, el van fer seure al altre extrem de la taula i que poc els va costar de cantar-li les oracions.
Tu fill, ets tonto. Que vols carregar amb una noia que ja té una criatura d’un altre home? Que no ho veus que sempre aniràs malament amb ella? I el dia que estigui prenyada mai sabràs del cert si el fill és teu o ves a saber de qui és. Mira que n’hi ha de mosses al carrer i t’han nat a triar una que ja s’ha obert de cames.
I pots estar ben segur que ens miraran a tots nosaltres com si fóssim uns empestats.
Quina vergonya, fill meu, però que no ho veus que no pot ser de cap manera? Si has d’estar amb ella, no volem que entris més a casa, em sents?
Que no tens pebrots de dir-li que heu de partir peres? Doncs no cal ni que li diguis res, mira si n’és de senzill, penses que s’atabalarà gaire? Ja veuràs com aviat enxamparà un altre ximplet per encolomar-li la criatura de l’altre.
El meu amic va obeir als seus pares, sempre ho havia fet.
Em van arribar veus que la Miriam, plorant, li cridava, ja te’n pots tornar a casa teva a que et moqui la mama. Ja m’està bé per burra.
El xicot ja no es va veure mai més amb cor de cantar a l’obra i se’l veia a la feina amb el cap cot, com si carregués a l’espatlla un sac de ciment, que el tingués ben enganxat.
El van mobilitzar abans que a mi, no sé pas on el van destinar ni com deu estar ara mateix, és viu encara?