cagat de por (18)

Ara si que plou fort, i encara em queda un bon tros per arribar al poble. Quina remor que fan els núvols quan hi ha tempesta, i cada vegada se sent més fort, ostres! Però si és un ZERO, res, corro a posar-me al costat d’un arbre i des del cel ja no em poden veure.
Ja m’ha passat, vés-te’n i no tornis més, què deu estar cercant? Què es pensen que albiraran des de tan amunt? Pot ser es distingeix un camperol amb el seu bou i encara gràcies. És fàcil amagar-te d’un avió, si hi ha cases o arbres a prop, només que t’arramblis a una paret i t’acotis ja ho tenen difícil. Ara se’l veu molt petit, gairebé deu estar per sobre del poble, pot ser la gent del poble s’espantarà i també correran a amagar-se.
Fa uns dotze anys, al meu poble ens va passar per sobre el poble un avió, algú va cridar ben fort donant la noticia, aleshores tothom varem sortir al carrer a veure’l, els nens alçàvem les mans i cridàvem, eeeeeeeh!! Perquè ens veiés, llavors el avió, que era petitet, va fer un parell de voltes més per sobre de les cases i l’aviador ens saludava amb la mà.
Des d’aquest gran esdeveniment, per a nosaltres, tots ens varem aficionar als avions. Anàvem a la botiga de diaris i preguntàvem al botiguer si tenia qualsevol publicació on sortís un avió dibuixat o, millor, en fotografia, després la retallàvem i l’enganxàvem a la llibreta o a la carpeta i, si era molt grossa, la clavàvem a la paret de la nostra habitació. També es començaren a vendre retallables d’avions fets de paper més dur, quan ja teníem l’avió de paper muntat després el penjàvem del sostre on dormíem o corríem a ensenyar-lo als companys.
N’hi va ve un, de molt traçut, a casa seva eren fusters, que se’n va fer un de fusta i el duia a l’escola per exhibir-lo. El mestre li va tenir que prendre i desar-lo a l’armari perquè tots estiguéssim per la lliçó. I molt varem decidir, de grans, fer-nos aviadors.
Escolto una explosió, el malperit ha deixat anar una bomba al poble i ara sento ràfegues de metralladora. Em poso a córrer, vull veure com estant. La metralladora no para de rajar plom. Ara ja puc veure com el ZERO se’n va, però hi torna per fer més passades. Fins que no se’n cansi o comenci a avorrir-se no s’anirà, si no, per què ho fa?
Es deuen sentir tan poderosos dins d’un avió que es pensen que poden fer el que vulguin amb les persones, que per a ells deuen ser només unes formiguetes. ¿Oi que nosaltres ens entreteníem amb elles fent experiments, els hi trèiem el cap o les deixàvem caure d’una bona alçada per veure que els hi passava? Doncs els pilots deuen fer el mateix.
Per fi ja s’allunya, vés-te’n cabró de merda! Tant de bo que t’estimbessis i et cremessis sencer.
Del poble s’enlairen dues fumarades, deuen cremar les cases, i la pobre gent? Al voltant del poble tot són camps d’arròs joves i no s’hi poden amagar.
Déu meu, qui haurà rebut? Les criatures no, si us plau, les criatures no. I en Qi? I l’àvia? Ells dos segur que es queden quiets malgrat que vegin com s’apropen els trets, ni tan sols s’ajupen.
Si us plau, Déu del cel, si us plau...