cagat de por (17)

Ja ha deixat de ploure, però encara està ennuvolat, aviat hi tornarà, i si fotés el camp ara mateix?
Acarono a l’àvia per acomiadar-me, miro per fora de la casa per si veig en Qi, me’l trobo pixant al carrer, amb el rajolí mulla la paret d’una casa. La pixera d’aquest home és acollonant, el seu pixum conforme va baixant de la paret fa un bon riu al terra, després es guarda la titola dins els pantalons, però sense espolsar-la, vet aquí perquè hi té una taca d’orina tan grossa. L’agafo d’un braç i li faig una mica de força, li dic adéu, Qi, en canvi ell no mira enlloc i riu sol, com sempre fa. Se n’ha adonat que m’estic acomiadant d’ell?
Començo a sortir del poble, ho faig de pressa, com es veu que estic ben menjat, aquí m’han cuidat bé.
Ja estic tan lluny de les cases que no les veig, també he deixat enrere els arrossars i camino entre mig d’un bosc.
Hòstia puta!! Ja estic veient més morts, són uns cinc o sis, ben bé a dins de camí, ha sigut tombar un revolt i ja està, aquí ho tens, sis morts i tot ple de corbs afamats a sobre.
Cony! Aquestos són japonesos, una patrulla que els ha caçat el guerrillers. No mi acosto gaire pel corbs, encara es pensaran que els vull prendre el seu menjar i en tocarà el rebre.
Els ho han deixat ben fàcil, mig morts a trets i després s’hi ha recreat amb els matxets, a tots els hi falten les orelles i els nassos, també els collons i després els han obert pel mig, per això estan els ocellots tan engrescats.
Els guerrillers no deuen haver deixat res de bo a les bosses del japonesos que em pugui anar bé. Res, només hi trobo paper, fotografies, fins i tot em fa basarda haver de furgar-los les bosses, malgrat que ja estiguin ben morts, sembla com si em fitessin.
Vull sortir pitant d’aquí. Què és això? És una farmaciola! Un d’ells devia ser infermer. Això m’hagués anat molt bé quan havia de curar en Qi. Bah! Ho deixo tot i val més que m’afanyi.
Cony! És que li aniria molt bé a en Qi, què faig? Au, punyeta, m’entorno al poble, almenys el curaré una vegada bé i després si que marxaré, i corre’ns.
Quan els soldats japonesos ho sàpiguen, vindran amb molta mala hòstia i es carregaran a tothom que se’ls posi per davant.
Ja torna altra vegada a ploure, m’han caigut a cap les primeres gotes.