cagat de por (14)

Un relat de: josepsalatermens
Aquest bon home, que de ben segur han mutilat, al poble li diuen Qi.
Encara no l'he vist que es fiqui a cap casa, no té ningú que estigui per ell?
Però sempre fa com que riu, quina necessitat havia de tallar el braç a quest pobre desgraciat?
A Qi no se'l veu mai amb un posat trist. Aquesta mena de persones també en tenen, de maldecaps?
En aquest poble només veig dones, criatures i vells, suposo que els homes que tenen prou força deuen estar lluitant a la guerra, però també podria ser que els hagin matat a tots, només cal mirar les cares de la gent, sembla com si els haguessin tret els budells en viu.
Ningú se m'acosta gaire, deuen tenir por, u odi, a tot el que fa pudor de soldat.
Pel que veig els que som en aquest poble estem amargats, fins i tot m'adono que cap nen està jugant al carrer, tots s'arrapen a les cames de les mares, no se'ls veu mai en colles. Què és el que hauran vist aquestes criatures? No en veig a cap de cantar ni empaitar-se.
Què fèiem nosaltres...?
A l'escola, de petits, com sempre ens picaven per qualsevol cosa, hi havia els delators. Eren els dos o tres preferits del mestre, amb aquests no els tocaven un pél, a canvi sempre corrien cap al mestre a ¨xivar-li¨ si un seies malament, deixava anar un gargall al terra o feia dibuixe't a la llibreta en lloc de números, i si el mestre havia de sortir de l'aula una estona, com acostumàvem a fer xivarri, el primer que feia el mestre en tornar era entrar de mal humor i després preguntar a un del seus preferits qui era el que havia començat el guirigall. El merdós quedava la mar de maco i a qui li tocava de rebre li queien dues bufetada, que mai era una sola, dues bufetades que se sentien de lluny.
No es tractava de si feies bondat o eres un trapella, sinó a quin grup pertanyies. Si eres del grup que li queies en gràcia, aleshores se't perdonava gaire bé tot o com amol se't renyava una miqueta, però com fossis dels altres, tan sols que se t'anés la vista cap a la finestra ja et ventaven un clatellot, o et llançaven el guix, o també el borrador de la pissarra.
A l'hora del pati, aprofitàvem per alleugerir l'esperit, preparant-nos per la següent hora, que podia ser terrible..
La meitat de la classe eren repetidors, aquests eren més grans i sempre ens guanyaven a les baralles, eren més respectats.
Ens ensenyaven fotografies dels negrets de L'Àfrica, mireu els pobrissons, ens deien, van descalços i no poden anar a l'escola, però jo veia que corrien rient per camins de terra, si que anaven descalços, però rient. I segur que no els calia implorar a cap verge santíssima que el mestre no els preguntés els verbs o els fes sortir a la pissarra quan no es sabien el que era tan important per ser un home de profit.
En aquest poble no hi ha res que se sembli a una escola, però tampoc veig als nens que corrin rient per camins de terra.
En aquesta puta guerra, a més de matar-se la gent, els que resten vius també estan com morts.
Aquí, igual que a l'escola, qualsevol veí de tota la vida et pot delatar a l'enemic, amb la raó de tenir-ho més fàcil per sortir-se'n viu.
Si un dia s'acava tot això ¿Com es pot fer vida normal amb els que viuen davant de casa teva després del que els hi has fet? O ells t'han fet a tu?
De ben segur que un dia els soldats s'aniran amb les seves armes, les guerres també passen, com les males pedregades, però la rancúnia, la por restarà pervivint dins els cors, embrutant l'ànima dels que sembla que hagin sobreviscut, que en realitat ja no tornaran mai més a ser els mateixos.
Quan de temps caldrà per tal que la bona gent siguin capaços de tornar-se a mirar als ulls, desinhibits, amb un somriure?
Déu meu, què ho fa que tot sigui així? Que siguem així? Què hi tens tu a veure? Ens mires de lluny com si nosaltres estiguéssim jugant a un partit de futbol? És això per a tu una guerra?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

51165 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.