Bruna (I)

Un relat de: TiK_X_Ki

La Bruna se n'ha adonat. L'estimava. I ara no sap què fer. N'està completament segura, ara ja és massa tard, però recorda aquella cançó que diu que per tornar a començar mai no és massa tard i una mena de nostàlgia s'apodera d'ella i sembla menjar-se-li l'estómac.

És un reguitzell desordenat de sensacions molt diferents. No vol que el seu caràcter es vegi afectat pel seu nom. De vegades voldria dir-se Clara, per no complicar-se i veure-ho tot més clar. Pensa, que és cert allò que diuen de les persones, que realment tenen un destí, un camí per a seguir encara no traçat, però que regeix involuntàriament les lleis del seu present. Ella ara es Bruna. Bruna també significa ferro roent, carbó encès. Ara se sent així. Una vegada li van dir que Bruna també era cuirassa. Realment van encertar posant-li així, sembla amagar-se i estar sempre protegida per una mena de cuirassa, quan es tracta de prendre desicions i d'afrontar els problemes. Clara és millor, més viu, més brillant i no tan opac.

Però és Bruna, i no hi pot fer res. Hi pensa. Ell l'estimava, és un noi impulsiu que es va deixar endur per un dels tants impulsos que venien i marxaven. En Ferran és de poques paraules. Aquell dia es va llevar animat, tenia la sensació de no tenir son i va descobrir que estava sol. La Bruna ja no hi era. Segurament l'havia avisat en el moment de marxar, però ell no l'havia sentit. Es va vestir i va sortir. Li agradava passejar sense rumb concret, i descobrir nous indrets perdent-se per la ciutat. Aquell dia li venia de gust, i sense pensar-s'ho dues vegades va trencar a l'esquerra i va enfilar carrer amunt reinventant la seva ciutat, pensant que ell era una persona liberal, i que Ferran no li esqueia. No s'aferrava a res que no fossin els seus impulsos. Llibert li agradava, i va pensar que li hagués anat com l'anell al dit. Va ser un impuls.

Bruna volia Ferran, ara és Clara com la lluna. Ho veu molt clar: Ferran l'estimava Bruna.

Comentaris

  • Bon llenguatge[Ofensiu]
    Jere Soler G | 24-10-2009

    Sembla el fragment d'una novel·la, per l'estil del llenguatge. Potser per si mateix no té una unitat significativa, però podria ser l'inici d'un relat més llarg que comences amb això com un flash back. De fet ara m'adono que hi has posat un (I), això vol dir que esperaré impacient la segona part.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TiK_X_Ki

TiK_X_Ki

20 Relats

20 Comentaris

25079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nàixer un 14 de desembre, concretament el de l'any 1988. Un dimecres de vaga general. D'aquí em deu venir el meu caràcter tranquil.

Sóc una surienca empedreïda, encara que actualment estic vivint a Vitòria-Gasteiz, on estudio enginyeria tècnica topogràfica.

Com a bona surienca, espero amb candeletes la Setmana Santa, per culpa de les Caramelles de Súria, que són les més grans de Catalunya gràcies a les més de 500 persones (i la cosa va en alça any rere any) que surten a cantar i a ballar durant dissabte i diumenge de Pasqua pel centre del poble i rodalies.

Ballo bastons per afició, porto dins meu la fal·lera bastonera, i el poc temps lliure que tinc el passo llegint, escoltant música o passejant sense rumb concret.
Els meus llibres prefertis són "Pa Negre", d'Emili Teixidor, i "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry, entre d'altres.

La meva adreça electrònica és:
catalarock@hotmail.com