Històries de caramels

Un relat de: TiK_X_Ki

Sempre m'agafava pel darrere, i m'envoltava amb els seus braços, apretant-me ben fort i em feia un grapat de petons seguits, d'aquells sorollosos tot balancejant-se d'un costat a l'altre. Si s'esqueia que era diumenge, em deixava la galta una mica rosada. Li agradava arreglar-se per poder anar ben galant al ball que feien a l'esplai dels avis.

De ben petita, em fascinava. Es treia mil i una històries, contes i rondalles de les mànigues. I amb la veu trencada, entonava aquella cançó:



"Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu,
Marieta, Marieta;
pregunteu-li com es diu;
Marieta de l'ull viu."



Quan sentia que cantava aquesta cançó, endevinava que s'acostava la meva hora del conte, i ella ja m'acostava un sillonet de vímet de la meva mida i se l'encarava cap al llit on seuria ella. Tot seguit, em preguntava:



-Nena, quin conte toca explicar, avui?
-El de la guineu i el llop!!



Sempre demanava que m'expliqués aquest, però, no sé com s'ho feia anar, que enllaçava una rondalla amb l'altra, ara "El Pere i el llop", ara "La Caputxeta" després en "Joan Sense Por"... i, cada vegada que ella me'ls explicava, semblaven nous per a mi. Era com si cada dia m'expliqués una història diferent.

Havent acabat l'hora del conte, s'alçava i anava lentament cap al seu armari ("asmari", com diria ella) i en treia una bossa enorme de caramels tot dient:



-Nena, agafa'n uns quants, d'aquets "cramelus", i dóna'n al teu germà.



Però al meu germà, li faltava temps per entrar per la porta i fotre grapa a la bossa.

Eren els típics caramels enormes que sempre porten els avis a la butxaca, a punt per regalar-los al primer nen rialler que passi pel carrer. D'aquells embolcallats amb papers de cel·lofana de colors estridents, que són tot un misteri, perquè mai se sap de quin gust et tocarà. Jo no tenia cap preferència, però sempre jugava amb el meu germà a encertar de quin gust em tocaria el caramel que ens havia donat l'àvia.

I com si fossin grans tresors, ella ens aconsellava tot posant-nos d'amagat un altre grapadet de caramels a la butxaca: "Guardeu-vos-en uns quants a les butxaques, per més tard" o "No els mastegueu, que se us corcaran les dents" i ens aviava cap al menjador on el padrí i la iaia ens preguntaven:


-Què mengeu? - fent-se els ornis
-Res! - deiem nosaltres intentant dissimular el gran bony de la galta que ens feia el caramel
-Tenen mal de queixal, aquesta canalla! - deia l'àvia tota ufana i riallera.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TiK_X_Ki

TiK_X_Ki

20 Relats

20 Comentaris

25058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nàixer un 14 de desembre, concretament el de l'any 1988. Un dimecres de vaga general. D'aquí em deu venir el meu caràcter tranquil.

Sóc una surienca empedreïda, encara que actualment estic vivint a Vitòria-Gasteiz, on estudio enginyeria tècnica topogràfica.

Com a bona surienca, espero amb candeletes la Setmana Santa, per culpa de les Caramelles de Súria, que són les més grans de Catalunya gràcies a les més de 500 persones (i la cosa va en alça any rere any) que surten a cantar i a ballar durant dissabte i diumenge de Pasqua pel centre del poble i rodalies.

Ballo bastons per afició, porto dins meu la fal·lera bastonera, i el poc temps lliure que tinc el passo llegint, escoltant música o passejant sense rumb concret.
Els meus llibres prefertis són "Pa Negre", d'Emili Teixidor, i "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry, entre d'altres.

La meva adreça electrònica és:
catalarock@hotmail.com