La importància de les coses

Un relat de: TiK_X_Ki

Era un matí de boira espessa, encara no ho havia vist amb els meus ulls, però ho pressentia, i no anava errada.


D'un salt, vaig posar els peus a terra, mitja hora després que sonés el despertador per primera vegada, i mig renegant pel fred que feia a fora del llit em vaig dirigir cap a la finestra. A l'obrir els porticons, vaig veure una altra vegada la boira baixa, espessa com una mala cosa, i em va fer mandra, fins i tot, obrir cinc minutets la finestra, per ventilar una mica l'habitació. Però vaig fer el cor fort, vaig obrir la finestra, i tot seguit, d'una corredissa em vaig tornar a tapar fins dalt a dins del llit.


Des del llit estant, mirava els vidres entelats i el raig de llum que entrava per sota la porta. Dic raig, i no fil, perquè entre la porta i el terra hi ha més d'un centímetre i mig de separació.


En aquell moment, m'hagués agradat estar en un altre lloc. Un lloc més familiar, que no pas aquella habitació freda. Un lloc, per exemple, com el sofà de casa meva, o el meu llit mateix.


Passats els cinc minutets de ventilació, vaig saltar altre cop del llit, i em vaig afanyar a tancar la finestra. Tot seguit, vaig decidir escalfar-me un got de llet, i preparar-me un cafè per despertar-me una mica més. Em venia de gust. Un cafè amb llet calentó: el got, d'aquells aprofitats de l'envàs de la nocilla, de llet fins dalt, tres cullerades de cafè capuccino, i sense sucre. Però al comprovar que no tenia llet, i veure que si realment tenia ganes de prendre'm un cafè em veia obligada a vestir-me, i anar fins al bar més proper, em vaig intentar convèncer a mi mateixa de que no volia cafè.


Explico això, perquè moltes vegades deixem de fer o dir les coses que realment desitgem pel sol fet de tenir mandra o por del que ens puguem trobar, penedint-nos-en després.


Un cafè amb llet, és fàcil de substituir, o no. En canvi, hi ha altres coses que deixem de fer (ja sigui per mandra o per por de les conseqüències que comporten) que realment no són tan efímeres com un trist cafè amb llet.

Comentaris

  • Mandra[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 07-04-2008

    A mi m'ha fet mandra comentar el teu relat, però rellegint l'últim paràgraf, m'he penedit automàticament i he pensat que sí que hauria de comentar-te'l... De fet, ja l'he comentat.

    Enhorabona pel relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TiK_X_Ki

TiK_X_Ki

20 Relats

20 Comentaris

25082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nàixer un 14 de desembre, concretament el de l'any 1988. Un dimecres de vaga general. D'aquí em deu venir el meu caràcter tranquil.

Sóc una surienca empedreïda, encara que actualment estic vivint a Vitòria-Gasteiz, on estudio enginyeria tècnica topogràfica.

Com a bona surienca, espero amb candeletes la Setmana Santa, per culpa de les Caramelles de Súria, que són les més grans de Catalunya gràcies a les més de 500 persones (i la cosa va en alça any rere any) que surten a cantar i a ballar durant dissabte i diumenge de Pasqua pel centre del poble i rodalies.

Ballo bastons per afició, porto dins meu la fal·lera bastonera, i el poc temps lliure que tinc el passo llegint, escoltant música o passejant sense rumb concret.
Els meus llibres prefertis són "Pa Negre", d'Emili Teixidor, i "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry, entre d'altres.

La meva adreça electrònica és:
catalarock@hotmail.com