La conxorxa del temps i l'oblit

Un relat de: TiK_X_Ki

Quantes vegades ens hem trobat amb antics companys, i ens hem promès mutuament un cafè?
Quants cops hem dit la frase: "Ei, doncs fem això: et faig un truc un dia, i quedem".

I quantes vegades hem complert la nostra promesa?


El temps t'allunya de les coses. Te'n separa...

El temps és l'amic íntim de l'oblit. El dia que es van conèixer van fer una conxorxa i des d'aleshores ençà que no han parat de fer maleses:

Junts, esgrogueeixen antigues fotografies, fins a fer irreconeixibles els rostres dels que hi apareixen; esgrogueeixen també les pàgines dels nostres llibres preferits, aquells que van arribar a les nostres mans fa temps, i que desem en un prestatge, al lloc més visible, com si fos un convidat VIP, per tenir-lo sempre a mà, i fullejar-lo o rellegir-lo sovint.

El temps, també s'encarrega de canviar mínimament el nostre rostre, sense que ens n'adonem, i deixa que l'oblit acabi la feina començada.


Un exemple d'això és que si ens manessin pintar un retrat de la persona amb qui més temps passem, però sense tenir-la al nostre davant. Provablement, per molt que coneguéssim aquesta persona, i per molt vista que la tinguéssim, el seu rostre es difuminaria i seríem incapaços de dibuixar-la exactament tal i com fos.

No seria pas un problema de memòria visual. Seria una malifeta més d'aquests dos trapelles: el temps i l'oblit.




Perquè el temps és molt ràpid, i l'oblit molt astut.
I la vida, una composició músical escrita amb un tempo allegro i en escala d'oblit menor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TiK_X_Ki

TiK_X_Ki

20 Relats

20 Comentaris

25085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nàixer un 14 de desembre, concretament el de l'any 1988. Un dimecres de vaga general. D'aquí em deu venir el meu caràcter tranquil.

Sóc una surienca empedreïda, encara que actualment estic vivint a Vitòria-Gasteiz, on estudio enginyeria tècnica topogràfica.

Com a bona surienca, espero amb candeletes la Setmana Santa, per culpa de les Caramelles de Súria, que són les més grans de Catalunya gràcies a les més de 500 persones (i la cosa va en alça any rere any) que surten a cantar i a ballar durant dissabte i diumenge de Pasqua pel centre del poble i rodalies.

Ballo bastons per afició, porto dins meu la fal·lera bastonera, i el poc temps lliure que tinc el passo llegint, escoltant música o passejant sense rumb concret.
Els meus llibres prefertis són "Pa Negre", d'Emili Teixidor, i "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry, entre d'altres.

La meva adreça electrònica és:
catalarock@hotmail.com