BRANDES AL VENT

Un relat de: Endevina'm
Brandes al vent


Quan el temps perd importància, el millor comiat és la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell de beç. I aigües endins, enarboraré brandes de foc al vent.





Brandes al vent amb imatge a l'home fosc

Comentaris

  • Bella tristesa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 29-05-2017 | Valoració: 10

    Un relat que hem de llegir i rellegir amb calma, per tal de gaudir de la seua poesia en prosa. Un adéu, amb bella tristor melancòlica. Enhorabona, Ferran!

  • Líric[Ofensiu]

    Un relat líric, per a un moment de repòs. Evocador.

  • Kavafis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Mira, llegint aquest relat he llegit un poema de'n Kavafis, o això m'ha semblat. La natura, la vida, el dolor, l'amor... la bona prosa per tancar un cicle magnífic. Una forta abraçada Jaumed'argóferranhomefoscdarkmanialgunaltre!

    Aleix

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    L'adéu, en aquest relat, és dual. És dolç i alhora dolorós.
    M'ha agradat molt aquesta prosa poètica, fruit d'amor.

    Marta

  • Queda alterós[Ofensiu]
    aleshores | 12-05-2017

    i es fa llegir, perquè sona bé, però requeriria, per a mi, un comentari explicatiu, en lletra petita.

  • Comiat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-05-2017

    Cada vegada més poètic Jaume-Home Fosc.
    M'has fet buscar això del beç, un altre bonic nom per al bedoll.
    S'ha acabat el curs relataire :(
    Jo he pogut reatrapar-lo damunt d'una canoa, tu te'n acomiades amb un veritable relat de comiat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni