Bell rostre (o la imaginació desbordada d'una persona)

(ELL)

Acaricio el teu bell rostre amb la més dolça de les carícies abans de pensar en mirar els teus ulls, uns ulls de blau profund com el mar en un dia assolellat i tranquil. Somrius amb els teus llavis carnosos i rosats que m'han fet somiar tantes vegades i que he desitjat besar des del dia que et vaig veure a l'altra banda del carrer. Un ble de cabells de color palla et cau sobre el front pàl·lid i llis, l'aparto suaument per poder seguir mirant-te, per poder seguir observant la teva bellesa, una bellesa amb la que he somiat des que els teus ulls es van creuar amb els meus. Ressegueixo la forma del teu nas perfecte abans de besar-te les parpelles i somriure per mi mateix, recordant cada instant en què he desitjat tenir-te amb mi. T'acaricio el coll blanc i gràcil com el d'un cigne i abaixo les mans fins a tenir-te entre els meus braços, t'abraço tan fort com puc i escolto la teva respiració al costat de la meva orella.
I després et faig l'amor. El desig, la passió, el nostre amor, tot ens uneix cada vegada més i sento que mai podré deixar d'estimar-te.
Et torno a abraçar, has quedat rígida, sembla que adormida, i et segueixo abraçant mentre et xiuxiuejo paraules d'amor a l'orella.

.................................................................

(ELLA)

M'agafa el rostre i noto els seus dits clavats en la meva pell, sembla que m'intenti arrancar la galta, em fa mal. Els seus ulls em miren embogits i té un estrany somriure a la cara, estic segura que ha perdut el seny. M'agafa més fort i m'adono que no és només que ha embogit, sinó que vol alguna cosa més que abraçar-me, intento cridar, demanar ajuda, però la meva gola no emet cap so i em quedo amb la boca oberta i la sang gelant-se dins meu. De cop m'agafa dels cabells i m'estira, em fa molt mal, intento cridar, però segueixo petrificada per la por i no puc dir cap paraula. M'agafa pel nas i, d'una estrebada, noto com me'l trenca, la sang comença a regalimar, sento la seva escalfor i el seu gust en el meus llavis. S'acosta cap a mi i m'intento apartar, però aconsegueix apropar el seu rostre al meu i em llepa les parpelles, la seva saliva fa que encara sigui tot més repugnant i terrorífic. Poso les meves mans sobre el seu pit i torno a intentar apartar-lo, amb més força que abans, sabent que sinó no tindria escapatòria, però ell m'agafa pel coll i m'escanya, durant uns instants deixo de respirar. Finalment em deixa anar i, mentre estic marejada per la falta d'oxigen, m'agafa entre els seus braços i em prem fort contra ell, com si intentés trencar-me les costelles.
I llavors em viola. L'horror, el terror, el dolor, és pitjor del què m'hagués imaginat mai, necessito plorar i cridar, però alguna cosa m'ho impedeix.
I, de cop, para. Interiorment m'estic preguntant perquè encara segueixo viva, perquè no m'ha mort. I ell m'agafa entre els seus braços i em sacseja mentre diu brutalitats que no acabo d'entendre.
Durant un moment noto el cos entumit i, poc després, perdo el coneixement.