Ballant entre els núvols.

Els boscos majestuosos impregnaven d'un aroma suau aquelles contrades. Al costat del bosc, un riu feia el seu camí i s'obria pas entre els matolls i un pont de pedra travessava una i altra banda del riu.
La única llum que il·luminava aquest paratge era el de la lluna plena. El seu resplendor omplia d'una màgia especial aquest indret, ocult en la foscor de la nit.
L'aire fruïa suaument; tant suaument que semblava una carícia tendra a la galta.
L'harmonia de la natura que desprenia aquest paisatge es trenca pel soroll d'uns passos que trepitgen les fulles dels arbres que cauen a la tardor.
Se sent la respiració pausada de dos cossos que es deixen entreveure gràcies a la tèbia llum de la lluna. Es dirigeixen a travessar el pont de pedra i quan són allà, s'hi paren i observen el paratge. Només es pot escoltar la fressa de l'aigua que tímidament rellisca entre les pedres del llit del riu i el cant desesperat d'un grill que sembla que estigui orfe de companyia i que enveja la imatge romàntica d'aquells dos cossos que agafats de la mà observen aquelles contrades.
La lluna, ara, desprèn tota la seva força il·luminativa i permet distingir la figura d'un home i una dona que baixen del pont de pedra.
Altre cop l'harmonia del paratge es trenca pel soroll de les fulles trepitjades.
La parella, s'endinsa en la frondositat dels boscos i s'atura en arribar en una planura. Des d'allà poden entreveure la forma d'una muntanya i, al cim es pot endevinar la imatge d'una ermita en ruïnes.
Es decideixen a fer el cim de la muntanya i anar a veure l'ermita. La nit és freda, però els acompanya la llum càlida de la lluna, que sembla observar-los atentament. I altre cop, s'endinsen en la frondositat dels boscos, ara, els de la muntanya. Cada cop estan més a prop del cim. Al cap d'uns instants, veuen com la vegetació rica en matolls i flors silvestres i la intensitat dels boscos, deixa pas a un petit terraplè on s'hi dibuixa l'ermita.
És una ermita en ruïnes, però conserva tot el seu encant i dota al paisatge d'un romanticisme, gairebé innat.
Un cop són allà, es detenen a veure l'ermita i, després hi entren. S'agafen de la mà i tanquen els ulls. S'imaginen la seva melodia preferida i s'abracen. Llavors, ella es treu les sabates i s'enfila als peus del seu company.
La lluna els il·lumina mentre que ballen entre els núvols.