Avia

Un relat de: TMR .
Avia tinc por de perdre’t, molta por. No tens perquè anar-te’n encara, no hi ha ninguna amenaça ni ninguna malaltia que anuncia la teua partida però estàs tan treballada i has passat per tantes coses... eixe marcapassos que controla cada bàtec del teu cor, eixos ulls que comencen a fallar-te, eixe pols i tantes petites malalties que sent que van apoderant-se de tu, que van arravatant-te dels meus braços, que t’allunyen de mi... tremole tan sòls de pensar que pugui arribar eixe dia. Ho pense i els ulls se’m humitegen. No puc imaginar-ho però no puc evitar-ho i més aquests últims dies en el que ens han rodejat tantes morts...Em costa tant pronunciar la paraula mort quan pense en tu i se que no deuria pensar en aquestes coses. Almenys no per ara.

Eres el més important, l’única que em cuida sense esperar res a canvi, que m’estima, que em veu amb bons ulls... m’estimes sense condicions. Des de que vaig nàixer que ho has fet i jo només pense en no defraudar-te. Avia vull que et sentis orgullosa de la teua neta i jo vull sentir que et mereix.

Però no vull torturar-me ara amb aquests pensaments. Ara ve nadal, dinarem juntes com quasi sempre, fas els dinars tan bons... et cobriré de petons. Aquest nadal i molts més que ens queden per davant i es que ja saps el que m’has promès... no em pots abandonar i molt menys ara. Saps que et necessito massa.

Bon nadal Avia. Avia en majúscules perquè t'ho has guanyat. Eres la millor iaia que es pot tenir i tan de bo tots tinguen la sort de tenir una iaia com la meua, com ets tu. Els teus vuit nets si la tenim.

T'estime encara que mai t'ho haja dit.

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Pel NADAL DE CONTE

    el text en un arxiu annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    Gràcies

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

26106 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.