Assassinat retrospectiu de la presidenta (segons la teoria del caos o el conte de la lletera)

Un relat de: qwark

La llum entra pel finestral del menjador i es reflecteix, a través del llarg passadís amb miralls (que fa de calidoscopi), il·luminant tota la casa. Me'n recordo quan vam entrar a viure, després d'aquella meravellosa lluna de mel a la Provença (je sens toujours le parfum de la lavande) . Tot just entrar, vam deixar les coses al terra i, amb la porta encara entreoberta vam concebre la futura presidenta del país (tant se val el que diguin les enquestes, sempre s'equivoquen) allà mateix, sobre el parquet.

Ara suposo que ens mudarem a un barri nou, doncs les afores de Castelldefels no són prou glamouroses pels pares de la presidenta. Miro amb nostàlgia la delicada dansa de les fulles dels pins, lliscant en la suavitat de la carícia d'aquest vent intermitent. ¡Què coi, viurem com reis!



Perquè començaré amb un sou de 25.000 euros a l'any, però les possibilitats de promoció són fabuloses. Hauré de treballar de valent. Però finalment tindré allò amb el que sempre havia somiat: la casa, la dona (legítima, per suposat), els fills (biològicament meus, evidentment), un cotxe de gamma alta, amics respectables i influents i potser també un gos, però això puc deixar que ho decideixi l'atzar.

És indubtable que sóc el millor candidat. És cert que tots els altres també tenen el mateix títol universitari, el Proficiency, un bon nivell d'alemany i experiència en altres feines semblants. Però avui m'he aixecat amb la certesa de que els Déus han decidit per fi premiar la meva trajectòria impecable amb l'oportunitat de pujar a l'Olimp. Penso que l'entrevistador, un home encorbatat amb un somriure maliciós als llavis, és en realitat el mateix Zeus, que ha vingut a buscar-me, per portar-me al seu costat. La música de les sirenes em fa pessigolles a les orelles, però jo sóc més fort que Ulises, no necessito cordes que em lliguin a la vida.

Camino els metres que em separen del despatx on es fa l'entrevista. Travesso la Plaça de Catalunya just pel mig, doncs vull ser fidel al meu costum d'arribar just cinc minuts abans a les cites. En el moment que el meu peu esquerra trepitja l'estrella central, alço la vista al cel per ensumar els aromes de la victòria.

I què em trobo? Doncs que una d'aquelles fastigoses rates alades que es multipliquen sense control per tota la ciutat ha deixat anar un dels seus projectils intestinals que, ja és casualitat, ha fet un blanc absolutament perfecte. Superat el primer moment de pànic miro amb disgust la meva roba per fer el balanç oficial de baixes del detestable atemptat. L'americana, la camisa i la corbata han estat ferides de mort per un tret més precís que aquell que va fer en Lee Oswald sobre el cotxe presidencial a Dallas.

El món s'enfonsa sota el pes aclaparador de la tragèdia. Ja no hi ha res a fer, he perdut la feina i també els meus somnis. L'ira s'apodera del meu cor, és una boira negra que m'enfosqueix l'ànima fins a fer-me embogir. Els meus llavis criden "Venjança!". Algú ha de pagar per aquesta infàmia. Els meus passos han escollit ja qui serà el culpable "tu seràs el meu Lee Oswald, fill de puta". Accelero el ritme, corro per arribar abans que se'm passi l'alienació mental. D'una puntada de peu tombo la paradeta d'aquell ancià amb beatífic somriure (no t'estaràs rient de mi, oi?) que ven menjar pels coloms. Per què serà que els causants de tots els mals acostumen a ser exemplars pares de família, persones encantadores o ciutadans model?

Em mira atemorit. Assaboreixo la seva angoixa amb eròtica i malaltissa passió, com l'au de rapinya que tasta la carn sangonosa i encara calenta dels anyells. L'agafo de la jaqueta amb les meves mans fermes i el sacsejo sense mesurar les meves forces. L'adrenalina corre per les meves venes, evitant que el cansament muscular faci disminuir la intensitat de la meva agressió. Li crido amb violència "Masclista, feixista fastigós, retrògrad, acabes d'enviar el país a la merda!!! Estem en una democràcia, saps? Els imbècils com tu sempre tenen l'opció de votar a l'altre candidat. Però no, tu havies de recórrer als poders fàctics per destrossar el somni de la meva filla."



No sé que més li vaig dir ni li vaig fer a aquell desgraciat perquè tinc molt mala memòria i aquests amabilíssims policies no han volgut facilitar-me un tros de paper i un boli fins al cap de dos dies. Un cop escrit aquest relat he pogut fer la trucada de rigor i dictar-li a un amic aquest relat. Ell m'ha comentat no sé quina història de la teoria del caos, una papallona i un huracà. De fet no l'escoltava, és un intel·lectual, un setciències que no sap sinó fer-se l'interessant. Jo tenia altres preocupacions rondant-me pel cap, com ara: què faria la meva filla quan algun periodista sense escrúpols descobrís que el seu pare havia estat al calabós?

Comentaris

  • T'has quedat curt.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 20-08-2006

    Accepto que, com qualsevol, escrius millor que jo.

    Però et critico que parlis d'una Presidenta, que deus suposar que serà la teva filla, quan tú, de moment, només ets un pobre home cagat de colom.

    Tampoc sé veure l'analogia amb el conte de la lletera, a no ser que et refereixes a la mala llet que empres amb el venedor de besses.

    Resumint, crec que saps escriure, però si em vols seguir un humil consell, fés els títols més curts i les històries més llargues.

    Penso que tens fusta i et racomano que continuis.

    SANTANDREU3

  • molt bó[Ofensiu]
    picarol | 01-12-2005 | Valoració: 9

    m'ha encantat, te molta força i a més m'ha semblat d'alló més curiós

  • Renoi![Ofensiu]
    Màndalf | 22-11-2005 | Valoració: 9

    Quina bona entrada aquesta de la concepció!
    Aquesta barreja que fas d'estils i situacions amb combinació d'unes magnífiques i treballades imatges li dóna un encant especial al relat; m'ha agradat.
    També les exageracions que incorpores: el futur del país per una cagadeta de colom, l'exasperació del protagonista amb el pobre de la paradeta. Li dones al relat un aire esotèric que encanta.

    Fas una crítica "subtil" de l'adoració i els somnis dels pares envers al futur dels seus fills; qui no ha ha fet algun cop? Jo molts.

    I segurament vols crítica constructiva.
    Una mica increïbles els arguments i les reaccions del pare, però com que són expresses, doncs ja valen.
    Em sobra l'explicació final de com realitza el pare el relat; potser es podria acabar d'una manera més elegant (una alternativa per a la seva filla?,.. un suïcidi? jeje).

    Bon començament alfabètic, si senyor.
    Seguiré un altre dia que m'he enrotllat com una persiana de balconada.

  • Curt, curt, curt...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 21-07-2005

    Jo també l'he trobat una mica curt.

    Prepares una bona entrada, descrius l'argument, descrius els personatges, descrius la situació, descrius el clima i l'assassí del president i quan tot està situat, quan el lector ja s'ha ficat dins la història, quan el tens lligat de mans de peus i li és impossible d'escapar-se... Llavors s'acaba.

    Curt, curt, curt,... Una mica.

    Per la resta: genial.

    EmmaThessaM

    PD. No contradiguis a El Crític: és de mala educació portar la contrària a aquells que saben que han trobat bona fusta ;-)

  • Ben trobat![Ofensiu]
    Biel Martí | 20-07-2005

    Relat ben trobat, on un paio es munta una pel·lícula de por gràcies a les aspiracions socials que ens foten al cap. Està ben escrit encara que en algun tros no saps si estàs parlant d'alló o has canviat de tema. Curiosa troballa entre els recomanats...

    Biel.

  • Tal blat![Ofensiu]
    xesco | 25-04-2005 | Valoració: 8

    Molt bona adaptació del "No digis blat sinó és al sac i ben lligat". M'agraden els textos breus que et presenten històries (o histèries) impactants, i aquesta és una d'elles. El títol, fantàstic. Vaig a llegir altres coses teves.

  • Més llenya encara[Ofensiu]

    La idea és MOLT original, fins i tot se m'ha fet un xic curt. Penso que encara podria millorar si allarguessis més el somni de grandesa, el conte de la lletera, perquè està molt concentrat i s'acaba tot d'una. Imagino que el protagonista se sent com els dels anuncis del cupó de la ONCE, oi?, doncs posa més llenya en aquest foc, que tira bé!

  • molt bo[Ofensiu]
    neret | 17-04-2005

    noi, continues sorprenent-me. L'he trobat molt bo aquest relat, llàstima que l'hagis hagut d'escriure des del calabós. Anima't que segur que et mereixies la feina!

    va, fora conyes, és llegeix molt bé, la idea és original i té moments molt ben trobats. I aquí, al contrari del que et deia en l'altre relat, trobo que la referència a l'oswald acaba de tancar el relat, convertint el colom en assassí de president. A més molta gent tindria la tendència, per fer el relat més trencador, de convertir el protagonista en un psicòpata i regalar-nos la sangonosa mort del venedor de menjar per coloms, i trobo que tampoc cal, no?

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

57 Relats

406 Comentaris

90686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans