Assaborint la fruita

Un relat de: Lavínia

Per retrobar-se,
cal ser lluny dels espais
i del temps
del que vàrem ser:
branques i brots
d'un arbre tendre.

Per saber-se,
cal entendre'ns
amb paraules
que són cant
de brisa d'estius.
i curts silencis,
assossegats,
com un respir
melòdic.

Per mirar-nos,
cal fer-ho als ulls,
i que siguin
reflexos lluminosos
del desig asserenat
de l'avui, i de l'ara.

Que ens serveixi
d'estora
l'ahir
per on passaren
errors i sofrences.

Potser, així,
aprofitarem millor
el que ens oferim
l'un a l'altre:
els fruits assaonats
d'una càlida
maduresa.

Assaborim-los,
lentament,
que són menges
de déus i de savis.


Comentaris

  • Oferim-ne el fruit[Ofensiu]
    Jofre | 21-09-2005 | Valoració: 10

    Tota una oda a la vida construïda amb enteniment.

    Retrobar-se, saber-se, entendre'ns, mirar-nos... des de la serenor de qui sempre ha volgut mirar endavant i gaudir d'un respir melòdic.

    Pausadament.

    Donant al temps: la justa cadència; i a l'espai: la correcta magnitud.
    Sobretot poses èmfasi en el fet d'assumir el que hem viscut per assaborir el present amb càlida temperància.

    Lentament.
    Fent ús de la prudència, de la saviesa.

    Glòria,
    un dolç i agraït bes per qui encalma les paraules.
    (s'ha deturat el rellotge).

  • Aquests versos...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 07-09-2005

    em transmeten calma, experiència, saviesa, llum...crec que són versos que reflecteixen la vida mateixa en el seu punt de maduresa sòlida. Molt bonics.
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Des de Carner fins a tu. [Ofensiu]
    antonvaitot | 31-08-2005 | Valoració: 8

    És curiós constatar l'estructura del teu poema, una estructura encuadrada, en la que en primer terme se'ns expliquen una sèrie de qüestions (Per retrobar-se, Per saber-se, Per mirar-nos) i després se'ns acaba amb un parell d'estrofes on regalima el tòpic Horacià del carpe diem i la recreació mitològica en mode cartellístic al més estil de Tolouse Lautrec, pintor !

    «Assaborim-los,
    lentament,
    que són menges
    de déus i de savis.»

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.


  • M'encanta.[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 03-08-2005 | Valoració: 10

    Has fet un relat madur, de reflexió. Em recorda allò de "colliu les roses mentre pugueu...".

    Me l'emporto amb els meus preferits, perquè vull recordar-me de tant en tant que el temps vola, i s'ha d'aprofitar al màxim, aprenent de totes les experiències.

    Un barret per vos, Lavínia!!

    Una abraçada.

    Salz.

  • assaborim-la...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 22-05-2005

    Quina preciositat de poema per descriure el plaer de la maduresa i dels camins que ens hi porten i ens n'allunyen...
    Gracies per comentar-me "vindran les pluges"... Per aqui ja han arribat i amb moltissima força, amb un "cel trencat" coent-se al forn.
    I Gracies sobretot per la llum dels teus textos, que anire desgranant i assaborint amb el mes calid aqui i ara.

    Petons i una abraçada,

    m

  • Ens cal...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-05-2005 | Valoració: 10

    ...llunyania en el temps, distanciació... Ens cal permanència quatidiana... Ens calen silencis i paraules, vivències comunes... Això ens permetrà ser humans, ser nosaltres..., ser amats, ser amants.
    I tot, desgranat com magrana primerenca i sucosa, en sentides paraules i brillants imatges.
    Salut, mestra... I fins l'altra!

  • Si em permets...[Ofensiu]
    Llibre | 16-05-2005

    ...jo no penso entretenir-me a assaborir la fruita, en el sentit més pràctic d'aquestes paraules, perquè prefereixo gaudir i assaborir la intensitat i bellesa d'aquest poema.

    "Per retrobar-se, per saber-se, per mirar-nos... " verbs que esdevenen finalitats pregones i que són matisats amb belles imatges que ens expliquen el present i el passat.

    I aquest passat, aquest ahir, és el que agafem amb estima, amb amor, i ens serveix d'estora. Un lloc on sentir-nos còmodes i ben conscients dels errors i les sofrences del passat.

    I des d'aquí arribem al sol de la tardor, on trobem:

    "els fruits assaonats
    d'una càlida
    maduresa.

    Assaborim-los,
    lentament,
    que són menges
    de déus i de savis."

    Menges de déus i de savis que ens transporten, de nou, a la teva introducció: "...mentre parlem haurà fugit envejós el temps; cull el dia d'avui i no confiïs gens en el de demà".

    Assaborim la fruita... i (collita pròpia) l'amistat.

    LLIBRE






  • Preciós...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 14-05-2005

    ...i commovedor. Ets una escriptora profunda i madura. Una poeta de qui aprendre. Aquest poema regalima bellesa, saviesa, fruita en la plena saó.
    Un gust exquisit llegir-te.

  • la fruita...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-05-2005 | Valoració: 10

    que no té temps ni hivernacles... que no caduca ni per aquell regust a glucosa sucosa d'amor entre dos...
    un poema delicat, tendre, harmoniós... un bon plat poètic per arrodonir un banquet de poesia.
    un petó i una abraçada!

  • Ostres...[Ofensiu]
    Magdeta | 10-05-2005

    Ostres, Lavínia, no em cansaria de llegir-lo... A partir d'ara, si veus que el llegeix molta gent ja saps, eh? (potser només seré jo que hi entraré cada dia...)
    És preciós... Sobretot la primera estrofa...
    Llegiré més coses teves!
    Fins ben aviat.
    Una abraçada.

  • Tota època té un gust diferent...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 08-05-2005

    I encara que ens sembli que unes són millors que altres, no és cert. Perquè a cada època, se li troba un gust nou. I allò nou sempre és el millor...
    Assaborir els fruits assaonats per la maduresa és sens dubte quelcom que s'ha de fer sense dilació...
    M'ha encantat la metàfora de "l'estora d'ahir", perquè encara que no sigui ben bé el significat que tu li volies donar, se'm representa que l'ahir d'una manera o altra, l'hem d'aixafar, li hem de passar pel damunt per continuar el camí... I provar els nous fruits sucosos que cada temps ens ofereix. Fruita del temps!

  • Teixit de sensacions.[Ofensiu]
    Maragda | 07-05-2005 | Valoració: 10

    Tot el poema és un teixit de sensacions de beatitud. D'una beatitud assolida amb els anys, amb la paciència que només esperona l'amor. I les tres darreres estrofes, on el seny domina, em semblen d'una finor d'esperit excepcional, com un temple de reflexió on s'hi han debatut grans querelles i s'ha arribat a la pau, a la joia absoluta.
    I el títol em sembla magnífic... Et felicito Lavínia!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: