Cercador
Arrós I
Un relat de: El del Puro Apagat- Compartir:
La realitat supera a la ficció,
''hasta'' en ma casa sóc estranger.
La faena del pereós que,
per no fer-ne una ''ne'' fa dos,
foraster i foraner.
Ara sempre, de forment ni gra,
com una paella en 'xoriço me senc''.
Més roí que la tenca en suc,
com bufar i fer ampolles,
lladre inclús en els meus negocis.
Pensat i fet, fet i pensat, ''ixa'' es la raó,
com en ''Xocolate'', home no ''ballaor''.
Tot és bufar en plat gelat,
carn i pell de porcelana,
assentà en ''bagnyes'' dins el metro.
No ''n'hi'' han més dies que llonganisses i botifarres,
s'ha acabat ''pa'' sempre el blanc i negre.
Pardal descuat, des d'ací.
veig les ''bagnyes'' i la cua de dimoni,
''amagaes'' baix les ''Adides'' i la rojor.
Quan la masereta va al mercat, ja no,
mai ''ne'' troba res de debò ni res que estiga bo.
A raure anem, i és que,
si ''hasquérem'' tallat de soca-rel,
cap història haguera proliferat.
I és, sempre s'ha dit, que València no s'acaba mai,
a vore si durem ''lo'' suficient per fer-ho més que real.
''hasta'' en ma casa sóc estranger.
La faena del pereós que,
per no fer-ne una ''ne'' fa dos,
foraster i foraner.
Ara sempre, de forment ni gra,
com una paella en 'xoriço me senc''.
Més roí que la tenca en suc,
com bufar i fer ampolles,
lladre inclús en els meus negocis.
Pensat i fet, fet i pensat, ''ixa'' es la raó,
com en ''Xocolate'', home no ''ballaor''.
Tot és bufar en plat gelat,
carn i pell de porcelana,
assentà en ''bagnyes'' dins el metro.
No ''n'hi'' han més dies que llonganisses i botifarres,
s'ha acabat ''pa'' sempre el blanc i negre.
Pardal descuat, des d'ací.
veig les ''bagnyes'' i la cua de dimoni,
''amagaes'' baix les ''Adides'' i la rojor.
Quan la masereta va al mercat, ja no,
mai ''ne'' troba res de debò ni res que estiga bo.
A raure anem, i és que,
si ''hasquérem'' tallat de soca-rel,
cap història haguera proliferat.
I és, sempre s'ha dit, que València no s'acaba mai,
a vore si durem ''lo'' suficient per fer-ho més que real.
l´Autor
16 Relats
6 Comentaris
2878 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Ie, desde Manises vos saluda un jovenet. Al cap i a la fi, res diferent que un més, un altre que va decidir pensar amb el llapis i el paper.El forner i ses coses a desfer.
Sóc un xic que pensa que la poesia és una cosa molt personal, es per això, que he decidit com a decició artística prende tots els col·loquialismes de la meua parla com propis per als meus escrits. Estic totalment d'acord en la normativa vigent, i sabent la necessitat imperiosa de la seua existència, però ho he pres com ha decició purament artística.
Lletres i escrit, d'abast i ferit, minjar pipetes i contar floretes, xarrar per xarrar, com del negre espai, lluirà cap estrela ara o mai. Cosetes velles i belles, soroll farcit de bafaraes, de 18 estius i de 18 hiverns, o pot ser molt més. La llavor en el pot, creixerà o marcirà. És més, quin dret tinc jo? De xarrar, xarrar i xarrar, queixar i repretar els queixals, sense seny ni trellat, soles queda que xarrar, xarrar i xarrar. De culleraes de paella, trobarás la incertea, i aon comença la torrà s’acabarà tot allò que morirà. Al solet del mediterrani, trobí una floreta, me donà aixà i raó, i des d'allà, sense cap final, pense i senc, perguent-me en la foscor de l’hort, però sempre, sense seny ni trellat.